diumenge, 26 d’octubre del 2008

Et toca i et toca?

La Direcció General del Joc i d'Espectacles, que depèn del Departament d'Interior i Relacions Institucionals de la Generalitat, ha posat en marxa fa dues setmanes, la campanya publicitària "Et toca i et toca", per tal d'explicar l'ús que se'n fa dels diners recaptats pels jocs de la Generalitat, així com promoure la Loteria de Catalunya.

Aquesta campanya té com a objectiu "difondre la destinació íntegra dels beneficis de Loteria de Catalunya a accions socials", és a dir, fer publicitat del fet què la totalitat de la recaptació en matèria de jocs de la Generalitat va a parar a finalitats socials i més en general, als Pressupostos de la Generalitat. Fins aquí, hom pot considerar lloable la finalitat dels diners recaptats pel joc, així com la mateixa campanya.

Ara bé, no oblidem que estem parlant aquí d'un servei (el del joc) que més enllà de si és moral o no que sigui promogut per la pròpia Administració, està sota la seva supervisió i control, o dit d'una altra manera:
Algú s'imagina que els diners recaptats en el joc de la Generalitat NO anessin destinats a alguna partida pressupostària de la Generalitat i per tant, a alguna finalitat pública?

És la Generalitat qui està obligada per la legislació vigent, a destinar la recaptació en joc a finalitats públiques i més específicament, a finalitats socials. Però aquesta condició no es limita només al joc, sinó també a la totalitat de la recaptació de l'Administració catalana, impostos, taxes, però també multes o recàrrecs sobre impostos.

Tornant als objectius de la campanya "Et toca i et toca", veiem com per una banda, pretén destacar positivament una funció que està establerta en la pròpia legislació i per tant, n'està obligada a complir, però per l'altra, pretén fomentar l'ús del joc a Catalunya.

Vull fer aquí una prèvia. Catalunya disposa de la màquina de joc més agressiva del mercat, alhora que el tripartit ha incrementat els topalls en el número de màquines recreatives en els negocis que s'hi dediquen i en definitiva, la Generalitat ha aprovat tot un seguit de mesures per fomentar el joc al nostre país.

Aquesta aposta descarada pel joc a Catalunya, més enllà del debat moral i en l'àmbit de la salut pública que pugui generar, té una altra dimensió sovint oblidada. I és que, quan el govern actua per fomentar el joc, amb campanyes com 'Et toca i et toca' ho fa justificant-se amb que la recaptació va a parar a finalitats socials (cosa de la qual n'està obligatda per llei, és clar). Però, de la mateixa manera que la Generalitat ens anima a jugar més amb màquines més agressives, ens imaginem un govern que ens animés a cometre més fets sancionables o que superessim els terminis establerts per pagar els nostres impostos per tal d'així, haver de pagar a més, els recàrrecs. És a dir,
ens imaginem un govern que ens animés a dur a terme accions per tal que aquest pogués recaptar més calers per la via de les multes, sancions i recàrrecs amb l'excusa que l'import d'aquestes van a parar a 'finalitats socials'? Això és precisament el que el govern està fent amb el joc a Catalunya.


El govern de la Generalitat, amb campanyes com aquesta, ens està animant als ciutadans a confiar i participar de la Loteria de Catalunya, amb el pretext que els recursos generats van destinats als Pressupostos de la Generalitat.
Ens hem de preguntar però si en aquest cas, el fi justifica els mitjans. És a dir, si la finalitat recaptatòria del govern justifica que Catalunya disposi de les màquines de joc més agressives i adictives del mercat actual (El Binjoc), o si justifica les polítiques de foment del joc al nostre país.


En la meva opinió, el govern, està del tot legitimat per tal de fomentar la recaptació de recursos públics procedents dels ciutadans, ara bé, el dubte està si quan per fer-ho, es val de mecanismes aliens a la via impositiva, fins al punt de fomentar conductes tan poc saludables com el joc, encara que els recursos, només faltaria, estiguin ben destinats.

1 comentari:

Artur ha dit...

Sovint la paradoxa i la incongruència són elements inherents a les esquerres. Tot s'hi val per a la recaptació i l'objectiu final és, sempre, el rentat de cervell de la societat. A tal fi, TV3 és un exemple constant del que pot arribar a ser la manipulació ideològica mitjançant la tergiversació, la mentida i la repetició.

La Catalunya de sempre s'està diluint en mans d'uns mediocres incompetents. Aquest és el resum que podem fer de la nostra situació actual.