diumenge, 29 de març del 2015

Quina importància té el vot jove a unes eleccions? Dos gràfics que ho expliquen tot.

Piràmide de població a Catalunya. Font.
Pocs gràfics com una piràmide de població (en aquest cas, a Catalunya) tenen tanta potència en tants pocs píxels d'imatge. Aquí observem el padró del 2011, on no només hi veiem un major nombre de dones respecte homes, sinó i sobretot,  una base extraordinàriament petita (hi ha tants nens i nenes de 5 anys com persones de 60). A l'altre extrem, les franges més amples les trobem entre els 25 i els 45 anys. De fet, la relació entre homes i dones de 18 anys respecte els de 35 és de 1 a 2. Un gràfic tant útil, simple i contundent com oblidat a l'hora de planificar l'estratègia electoral d'una campanya: els missatges, els materials, i també les formes d'arribar al nostre electorat.

Abstenció electoral a Catalunya per cohort d'edat. Font.
Aquesta piràmide de població l'hem de complementar amb un altre gràfic, igual d'aclaridor. Es tracta del nivell d'abstenció electoral en funció de la edat (a Catalunya, però l'exemple val també per a Espanya o Europa). Si ens fixem en la il·lutració, observarem que per a totes les cohorts d'edat (des del 1984 al 2003), l'abstenció està estretament lligada amb l'edat (hi ha una correlació clara). Així, hi ha menys participació electoral entre els joves de 18-24 que en el tram 25-34, i així fins a la franja d'entre els 51 i els 64 anys, que són el punt de mínima abstenció (o major participació, segons com es miri). L'abstenció torna a pujar en els electors de més edat, a partir dels 65 anys. Aquesdta tendència (de participació en funció de la edat) és constant i es manté per a tots els tipus d'eleccions (també a nivell Espanyol, per exemple). Hi ha fins a 40 punts percentuals de diferència entre la participació dels més joves (18-24 anys, és a dir aquells qui voten per primer o segon cop) i els electors més participadors (51-64 anys).

Per tal de reforçar aquesta tesi, és especialment útil aquest estudi de cohorts que presentem, ja que aquesta correlació entre participació i edat, no es dóna només en una determinada generació (posem per cas, aquells qui van néixer a la transició), sinó que es repeteix amb quasi la mateixa força a totes les cohorts d'edat estudiades aquí.

La combinació de tots dos gràfics és, per tant, demolidora. La gent més jove (entre 18 i 25) no és només numèricament inferior (piràmide d'edat) que la de totes les franges de més edat, sinó que té fins a 40 punts percentuals menys de participació que els qui més van a votar que s'ubiquen, a més, en les franges d'edat on hi ha més persones a Catalunya.

La segmentació dels missatges i dels canals de comunicació per diferents trams d'edat (especialment en campanya) és fonamental, com hem vist, per tal d'optimitzar la nostra estratègia electoral. Un factor tant important (a la llum d'aquests gràfics) com oblidat a l'hora de planificar una campanya electoral, els seus missatges, els temes, o els mitjans a través dels quals arribar als diferents electors en funció de l'edat.