Els quasi votants: La desaparició del "VOTA" a les campanyes electorals i l'estratègia de mobilització del PP.

Cua a un col·legi electoral del 9N.

Tota campanya electoral té (o hauria de tenir, millor dit) dues fases, més o menys marcades: la persuasió (o convenciment), i la mobilització. Tal i com ja hem explicat en altres articles (I) i (II), una fase està orientada a convèncer i persuadir a nous votants i l'altra, a mobilitzar aquells qui ja estan convençuts per tal què, efectivament, vagin a votar per la nostra candidatura. Dos vectors ben diferenciats què es creuen en un determinat moment del calendari electoral. Expliquem-ho d'una manera ben gràfica. Imaginem-nos que estem al dia D+1, és a dir, el dia després d'unes eleccions. Aquí tots els nostres esforços s'hauran de destinar a persuadir (convèncer, o atreure) a nous votants i cap, és clar, a mobilitzar als ja decidits. A mesura que ens apropem a les següents eleccions, el vector mobilització haurà de guanyar força sobre el vector persuassió. Això és degut fonamentalment a que a mesura que estigui més a prop el dia de les eleccions i, sobretot, estiguem més bombardejats amb inputs sobre les eleccions i els diferents candidats, serem menys receptius a les tècniques de persuassió i, per tant, el cost de la persuassió es dispara sobre les eines de la mobilització. Dit d'una altra manera, la pell dels electors s'endurirà tant que ens serà molt difícil convèncer (persuadir) per tal què ens votin, però en canvi, tindrem un excel·lent context per mobilitzar els votants ja convençuts.

Si seguim la teoria general del màrqueting (explicada en aquest article amb l'exemple dels iogurts), els quasi votants són aquells qui ja tenen una puntuació prou alta com per optar per la nostra candidatura (posem per cas, entre 80 i 99), això sí, si opten per sortir de casa i votar el dia de les eleccions, cosa que encara no tenen decidida del tot. I precisament per a tal fi estan teòricament dissenyades les campanyes electorals. A la pràctica però, el vector persuassió l'hem dut fins quasi al mateix dia de les eleccions, mentre que el vector mobilització (que hauria de ser, de molt llarg, el protagonista de les darreres 2-6 setmanes abans del dia de les eleccions) queda relegat en un segon pla, tant en prioritat com en calendari.

De ben segur que a tots els lectors d'aquest article els hi resultarà extrany pensar amb la possibilitat de no acudir a les urnes, encara que tinguin decidida la seva simpatia per un candidat o altre. Però fora dels malalts de la cosa política, com diria l'amic Toni Aira, existeixen costos a tenir en compte a l'hora d'anar a votar (no diguem ja si és per correu), o simplement, mandra.

Cartell electoral PSC Municipals 1983.

Si observem els cartells de l'històric de campanyes electorals fetes a Catalunya (la UAB té un fons magnífic, i digitalitzat), observarem com la tendència predominant fins fa, aproximadament una dècada, era afegir (i en destacat) el verb "VOTA" als cartells electorals de la campanya electoral estricta (15 dies a Espanya, tal i com marca la LOREG). Per què es feia això? És a dir, perquè moltes campanyes diferenciaven la pre-campanya de la campanya estricta amb l'addició del "VOTA" a la seva cartelleria, material, espots, etc? Precisament per adreçar-se a aquesta bossa de quasi votants. La inclusió destacada del "VOTA" no està, òbviament, destinat a convèncer però sí, és clar, a mobilitzar.

En els darrers anys però, la majoria de partits han renunciat a la inclusió del "VOTA" a tot el seu material gràfic, una decisió que va en detriment precisament, dels quasi votants, o dit d'una altra manera, de la mobilització de l'electorat propi a la campanya. En part, això té una explicació. La legislació espanyola prohibeix demanar el vot de manera explícita als partits o coalicions fora del període de campanya electoral estricta, i en un context on els productes de campanya (cartelleria, material, espots, escenografia, etc), busquen ser vàlids el major temps possible, optar simplement per no incloure el "VOTA" fa que el material no caduqui o estigui limitat als 14 dies de campanya. Però, sent realistes, pocs cartells electorals sobreviuen intactes més de 2 dies a les ciutats, resultat de l'incivisme, o de la competència despiadada dels partits per ser hiper-presents als carrers i places de tot arreu.

El PP manté el "vota" Cartell PP CAT 2012 Lleida.

La supressió del "VOTA", més enllà de la importància estratègica què té per mobilitzar (gens menyspreable, al meu parer), serveix per explicar com els partits han donat massa protagonisme al vector persuassió respecte al vector mobilització, també en la campanya electoral, un terreny on la mobilització hauria de ser la protagonista quasi absoluta.

I aquí rau la importància que pensem en els quasi votants, en aquella gent ja simpatitzant, però què a diferència de nosaltres, veu perfectament plausible no acudir a l'urna, per molt que sigui propera al nostre partit o candidat. La nostra campanya haurà de, per tant, tenir material, missatge, agenda (a determinats sectors i/o barris) i estratègia per tal de, no només persuadir, sinó també i sobretot, mobilitzar al votant ja convençut.

Això serà especialment important, en els casos on ens trobem davant d'un considerable gap entre diferents tipus d'eleccions. És a dir, en aquells posem per cas, municipis, on a les eleccions catalanes (per exemple) el nostre partit treu molts millors resultats que a les municipals, o a l'inrevés.

Cartell electoral PP. Andaluses 2015.

Si hi ha un partit què entén la importància de la mobilització, per sobre de la persuassió en campanya electoral, aquest és, sens dubte, el PP. De la mà de Pedro Arriola, el Partit Popular sempre ha prioritzat tensionar els seus votants abans que convèncer-ne de nous, especialment en períodes de majoria (govern) popular, fins al punt que aquest vector no ha condicionat només la campanya, el material, la estratègia o els missatges, sinó que també la pròpia acció de govern / legislativa. L'enfocament de determinades lleis (seguretat ciutadana) o directament el contingut d'altres (despenalització de l'abortament) van, directament a la tensió (mobilització) del electorat popular.

En resum doncs, tota campanya electoral hauria d'estar protagonitzada pel vector mobilització (enlloc del vector persuassió), i fer un especial èmfasi en la bossa de votants prou propera com per no canviar el sentit del vot, però poc mobilitzada encara com per, efectivament, perdre un parell d'hores d'un diumenge, o unes quantes més si és vot per correu, per tal que donguin suport al nostre partit o candidat.