diumenge, 7 de juny de 2015

A Barcelona hi ha massa turistes? El mapa hoteler de Barcelona comparat amb les ciutats europees més turístiques

Si pensem en el turisme, i més concretament en el cas de Barcelona, de seguida ens vindran al cap conceptes (més o menys el·laborats) com la "massificació", l'"excés de turistes", i un llarg etcètera. Entre la opinió pública comença a estendre's un relat de suposada massificació turística a Barcelona. Per desmentir aquesta falsa impressió, només cal veure un gràfic: el número de pernoctacions de turistes / el número d'habitants de la ciutat. En el mateix enllaç a l'article trobareu una breu radiografia del turisme a Barcelona.

Un cop hem posat en el seu just context les xifres del turisme a Barcelona, i la suposada massificació, analitzarem aquí una diferència tant simple com important en el mapa turístic de Barcelona, en comparació amb la resta de ciutats europees que reben més turistes (Londres, París, Berlín i Roma, per aquest ordre).

Entre aquestes 5 grans àrees metropolitanes hi ha clarament 2 blocs diferenciats. D'una banda Londres i París, amb 15,1 i 14,9 milions d'habitants respectivament (segons el criteri d'ESPON), i que van rebre 28,5 i 15,6 milions de turistes al 2013, respectivament. D'altra banda, Berlín, Roma i Barcelona tenen unes àrees metropolitanes amb una població força similar: 5,1 4,1 i 5,4 milions d'habitants, respectivament, i que van atreure a 11,3 10,1 i 7,5 milions de turistes al 2013, respectivament. De nou, la ràtio turistes/habitant ens ajuda a desmentir la suposada bombolla del turisme a Barcelona, en comparació amb les ciutats europees que reben més turistes.

Tot i l'objectivitat i la fredor de les dades, segurament seguirà entre el lector barceloní, la percepció de l'excés de pressió turística... i la pregunta és, té alguna explicació o justificació lògica aquesta impressió? La resposta és sí, però la causa de ben segur sorprendrà al lector. I per il·lustrar-ho farem un exercici tant simple com impactant i contundent.

Mapa dels hotels a l'Àrea Metropolitana de Londres. Font.
Proposo un exercici ben senzill. Agafem aquestes 5 ciutats europees que van rebre més turistes al 2013 (ultima dada disponible). Anem a google maps i busquem els hotels que hi ha, i fem una comparació. Utilitzem, és clar, la mateixa escala en el mapa i els mateixos criteris de cerca, per tal de poder fer una comparació correcta. El resultat (errors d'indexació a banda, és clar) és, simplement, espectacular.

Mapa dels hotels a l'Àrea Metropolitana de París. Font.
Si mirem tots els casos, excepte el de Barcelona, el mapa de la gran majoria d'hotels de les ciutats analitzades trobarem com els allotjaments estan repartits al llarg i ample de les respectives àrees metropolitanes, fins i tot més que no pas al nucli o centre de les metròpolis. Tant Londres, com París, Berlín i Roma (en menor mesura) tenen un mapa hoteler absolutament descentralitzat. Barcelona és, de molt llarg, un cas únic.

Mapa dels hotels a l'Àrea Metropolitana de Berlín. Font.
Aquests mapes són molt il·lustratius de fins a quin punt Barcelona té una enorme concentració dels establiments turístics dins de les fronteres de la ciutat (1), més encara en el seu centre històric (2) i l'enorme pobresa d'hotels a la seva àrea metropolitana (3), que són poc menys que anecdòtics, en comparació amb els casos de Londres, París, Berlín i Roma.

Mapa dels hotels a l'Àrea Metropolitana de Roma. Font.
És cert que això té, en part, una explicació geogràfica. És l'única de les 5 ciutats europees més turístiques que té costa, i l'única que té en el sí de la seva àrea metropolitana una serralada. A més, és l'única d'aquestes 5 ciutats que no és capital d'Estat, i això, encara que sembli anecdòtic, també té conseqüències (gens menyspreables) des del punt de vista urbanístic i turístic.

Mapa dels hotels a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Font.
Ser una capital d'Estat, consideracions polítiques a banda, té un efecte urbanístic obvi: l'enorme presència en el seu sí (i sobretot en el seu centre històric) de multitud d'eficis, palaus, instal·lacions, i equipaments de capitalitat. Equipaments que són molt intensius en espai i que, per tant, ocupen bona part dels centres històrics, que no es poden destinar a altres usos, també els hotelers o d'allotjament turístic.

Aquest efecte es nota molt en el cas barceloní, on els equipaments de capitalitat a la ciutat, i especialment al seu centre històric, són poc menys que anecdòtics. O dit d'una altra manera, no hi ha quasi diferències entre els usos del sòl al centre de Barcelona respecte la resta de la ciutat i això, també vol dir, una gran presència hotelera al centre de la 5a ciutat que rep més turistes de tota Europa. En definitiva, la ciutat de Barcelona (i especialment el seu centre històric), no disposa d'una de les més potents eines d'esponjament urbanístic (els equipaments de capitalitat) de la que sí gaudeixen les capitals d'Estat, especialment les que aquí analitzem.
Publica un comentari a l'entrada