dijous, 27 d’agost de 2015

Algunes curiositats sobre el decret de convocatòria de les eleccions del 27S. Dues peculiaritats del nostre model electoral.

Dilluns passat, 3 d'agost, a les 21:00h del vespre, el president de la Generalitat, Artur Mas, signava el decret de convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya per al proper diumenge 27 de setembre de 2015.  Més enllà de l'enorme expectació político-mediàtica del fet, van sorprendre dos elements del seu contingut, i no, no ens referim a la inclusió o no del decret del caràcter plebiscitari de les eleccions. Ens referim a l'especificació en el mateix d'una banda, del número de diputats que ha d'escollir cada província (podria el president canviar aquest repartiment via decret?) així com la durada de la campanya electoral (de nou ens podem fer la mateixa pregunta: pot el president o el govern canviar la durada d'una campanya electoral, en aquest cas, al Parlament de Catalunya?). Anem a pams.

La disposició transitòria quarta de l'Estatut d'Autonomia de 1979 (i que es manté a l'Estatut del 2006) fixa, literalment: Mentre una llei de Catalunya no regularà el procediment per a les eleccions al Parlament, aquest serà elegit d'acord amb les normes següents: (article 2). Les circumscripcions electorals seran les quatre províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El Parlament de Catalunya estarà integrat per 135 diputats, dels quals la circumscripció de Barcelona elegirà un Diputat per cada 50.000 habitants, amb un màxim de 85 Diputats. Les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona elegiran un mínim de sis diputats més un per cada 40.000 habitants, i els seran atribuïts 17, 15 i 18 diputats, respectivament. Aquesta no és altre que el repartiment electoral consensuat per les forces polítiques que van aprovar l'Estatut d'Autonomia de Sau l'any 1979. Cal destacar la palesa voluntat de transitorietat d'aquest repartiment fruït del pacte polític de la transició i que estaria en vigor fins a l'aprovació d'un repartiment electoral nou al Parlament de Catalunya amb rang d'una llei posterior.

En base a aquesta transitorietat, moltes són les veus que acusen a Catalunya de no tenir un sistema electoral propi, i que utilitza encara aquesta disposició transitòria del 79 per regular les eleccions al Parlament de Catalunya. Això és cert, si bé cal afegir que la majoria de CCAA (tant les que han fet una legislació electoral posterior, com les que no) s'han limitat a transposar els mateixos acords polítics sorgits de l'aprovació dels seus Estatuts. I les que han alterat el repartiment d'escons, ho han fet per uns claríssims biaixos electoralistes. Dit d'una altra manera, Catalunya no és, ni de llarg, l'única CCAA de l'Estat Espanyol que ha mantingut el mateix repartiment de diputats al llarg de tota la seva època d'autonomia posterior a la transició Espanyola.

L'objectiu d'aquest article però, no és comparar el model electoral català amb el d'altres CCAA. Per a un anàlisi en profunditat del model electoral català podeu llegir aquesta sèrie d'articles (1), (2), (3) i (4), entre altres.

És per tant en base a aquesta transitorietat del model electoral català (que emana, principalment de la Disposició Transitòria quarta de l'Estatut de 1979, com hem vist), que el president de la Generalitat, afegeix l'especificitat del número de diputats a escollir i el número de circumscripcions. No només en aquesta ocasió, sinó que s'ha vingut fent repetidament. Aquí el decret de convocatòria de les eleccions del 2012, del 2010 i fins i tot del 1980, per posar-ne només tres exemples.

En segon lloc, el decret de convocatòria contenia el següent article quart: "La campanya electoral durarà 15 dies, començarà a les zero hores del dia 11 de setembre de 2015 i acabarà a les vint-i-quatre hores del dia 25 de setembre de 2015." De nou, ens sorgeix la mateixa pregunta. Per què aquesta especificació? És que la campanya electoral podria durar més o menys de 15 dies? Aquí hem d'anar a la legislació bàsica estatal. Concretament la Ley Orgánica del Régimen Electoral General (LOREG), establia que les campanyes electorals (fos quin fos el seu tipus: referèndum, municipals, autonòmiques, europees o generals), podien durar entre un mínim de 2 i un màxim de 3 setmanes. De fet, les primeres eleccions generals, del 1979, van comptar amb una campanya de 3 setmanes i, més encara, el dia de les eleccions va ser un dijous. El mateix va passar a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, del 1980. Que es van celebrar el dijous 20 de març de 1980, amb 3 setmanes de campanya electoral. Posteriorment, la llei orgànica 13/1994, fixaria en 15 dies la campanya electoral. En resum, si fem la vista enrere veurem que el nostre país ha viscut (i per decisió pròpia), eleccions tant en dia laborable com campanyes de 3 enlloc de 2 setmanes. I és per això que s'incorpora, és clar, aquesta especificació al decret de convocatòria d'eleccions.
Publica un comentari a l'entrada