Per què Grècia no pot tornar el seu deute. I no, no és pel seu volum de deute adquirit.

Quan parlem de la crisi del deute grec, ens ve de seguida al pensament el debat sobre la viabilitat o no que la economia hel·lena pugui retornar (total o parcialment) el deute amb els seus creditors. Més enllà de les mesures d'austeritat imposades per la troika (Eurogrup, FMI i BCE), de l'eficiència o el malfuncionament de l'Estat Grec, o fins i tot de la pròpia magnitud del deute, hi ha una relació molt senzilla (i massa sovint no utilitzada) que ens explica perquè, amb tota probabilitat, la economia grega no podrà eixugar mai el seu deute. Aquí l'explicarem. Per ajudar-nos a situar, en aquest enllaç podem comparar les principals dades econòmiques de Grècia amb les de qualsevol altre país.

Nivell de deute en relació al PIB. Font.

Primer que tot, situem-nos. El conjunt de les institucions que conformen l'Estat Grec acumulen un deute que supera els 390.000.000.000 € (aquí un "comptador" en temps real). De fet, Grècia no és ni tant sols el país europeu més endeutat (Portugal), ni el segon (Bèlgica), és el tercer. Aquesta primera paradoxa ens serveix per reforçar la tesi principal d'aquest article: La capacitat o no de fer front al deute d'un Estat no té a veure amb la quantitat del seu deute, sinó amb la velocitat amb la que creixen els seus interessos en relació amb la velocitat amb la que es mou (creix o decreix) la economia del país.

Interès del Bo a 10 anys grec. Font.

Seguim. Si mirem el tipus d'interès al qual es paga el bo del deute públic (de l'Estat) Grec a 10 anys (es considera l'indicador de referència per calcular la prima de risc), actualment es situa per sobre del 9% (de rendibilitat anual), tot i que ha arribat fins a l'estratosfèrica xifra del 37,1% anual al febrer del 2012. O el que és el mateix, cap inversor volia comprar deute grec, per molt alt que fos el tipus d'interès.

Evolució del PIB Grec en comparació amb altres països europeus. Font.

Si ens fixem en el creixement econòmic, les dades no són gaire millors. Des de l'inici de la crisi (2008) el PIB grec ha perdut més d'un 25% (enfront al 10% de l'economia espanyola, per exemple). De fet, i en comparació amb la gran crisi nord-americana del 1929, la crisi grega està sent més dura i, sobretot, molt més prolongada en el temps. A tot això hi hem d'afegir unes perspectives de creixement econòmic més que modestes (+0,5% al 2015 i 2,9% al 2016) i una taxa d'atur que supera l'espanyola, fet que ralentitza encara més la recuperació econòmica grega.

Si comparem el tipus d'interès del deute grec (en forma de bo a 10 anys) des del 2008 veurem com (1) en tots els anys el tipus d'interès del bo grec ha sigut molt més alt que el creixement (fins i tot contracció) econòmic, i pitjor encara, (2). les perspectives no són pas millors. Dit d'una altra manera, només el volum d'interessos (deixant a banda que el deute segueix creixent i que en algun moment caldrà amortitzar el capital i no només pagar interessos) està creixent molt més ràpid que la economia hel·lena i, per tant, de la seva capacitat de retorn. Tenim tots els ingredients per a la tempesta perfecta.

Composició del deute grec. Font.

De fet, aquí s'entén el paper dels rescats europeus a l'economia grega. Això suposa bàsicament l'atorgament de nou deute a un tipus d'interès molt més reduït que no pas el que l'Estat Grec troba als mercats (bo a 10 anys, per exemple). És així com veiem que el 68,4% d'aquests 390 mil MEUR correspon als préstecs del Fons Europeu d'Estabilitat Financera, mentre que els bons representen el 19,8%. Si ho mirem per nacionalitats, (a banda dels grecs, és clar), els ciutadans/institucions amb major deute hel·lè són els francesos (20,3%), alemanys (11,7%) i italians (7,8%).

Tipus d'interès agregat del deute grec. Font.

Gràcies a aquest auxili europeu, el tipus d'interès global del deute europeu és inferior al dels mercats financers (9%) i així, tot i que està molt per sobre del nivell de creixement (i per tant, capacitat de retorn) de l'economia grega, el forat no és tant desproporcionat.

En resum doncs, veiem la paradoxa que tot i que Grècia no és el país europeu més endeutat, ni de llarg, és el país que ha de pagar més interessos pel seu deute, en una economia que no es capaç de créixer i, per tant, absorbir  el creixement de l'interès (no diguem ja, retornar deute). Dit d'una altra manera, només els interessos creixen més ràpid que la economia grega i, per tant, cada cop els grecs han de destinar més recursos no ja a tornar capital, sinó a pagar els interessos creixents del deute.