Les campanyes institucionals d'informació sobre les eleccions. Algunes particularitats del model espanyol i català.

Les eleccions (totes, excepte les municipals, després veurem perquè) són sinònim de moltes coses. Un dels aspectes destacats de tota campanya electoral o convocatòria electoral són les anomenades campanyes institucionals d'informació dels comicis. Aquí analitzarem les peculiaritats d'aquestes campanyes, que són moltes més de les que es pugui pensar d'entrada, especialment en l'ordenament jurídic espanyol.

Fotograma de la campanya institucional del 27S.

El primer què ens hem de preguntar és, en què consisteix exactament una campanya institucional? Segons l'article 50.1 de la Ley Orgánica del Régimen Electoral General (LOREG) -la llei per excel·lència que regula el model i les característiques de les eleccions a Espanya- "Los poderes públicos que en virtud de su competencia legal hayan convocado un proceso electoral pueden realizar durante el período electoral una campaña de carácter institucional destinada a informar a los ciudadanos sobre la fecha de la votación, el procedimiento para votar y los requisitos y trámite del voto por correo, sin influir, en ningún caso, en la orientación del voto de los electores. Esta publicidad institucional se realizará en espacios gratuitos de los medios de comunicación social de titularidad pública del ámbito territorial correspondiente al proceso electoral de que se trate, suficientes para alcanzar los objetivos de esta campaña.". Aquest article té vàries implicacions, a saber: (1) aquestes campanyes només les poden fer els poders públics convocants d'unes eleccions (una CCA no pot fer una campanya institucional sobre unes eleccions generals, per exemple), (2) aquesta és una potestat NO obligatòria i per tant, a decisió dels poders públics, si es fa o no una campanya institucional i de quin format, (3) la campanya ha de ser merament informativa, en cap cas pot afavorir el sentit del vot i, més encara (i això és particularment polèmic) en cap cas pot fomentar-ne la participació i (4), aquesta campanya s'ha de fer només en els mitjans públics de comunicació. De manera complementària també, s'indica que aquesta campanya es pot dur a termes des del moment de la convocatòria de les eleccions fins a la mateixa votació (període electoral) (5).

Campanya institucional del Parlament Europeu després de la sentència de la JEC.

De tots aquests punts, el (3) és de llarg, el més polèmic i el que més conflictivitat jurídica ha generat. I és que per què una campanya institucional pot informar de que hi ha unes eleccions, però no pot fomentar-ne la participació a les mateixes? L'explicació la trobarem en la diferenciació de dos conceptes massa sovint qualificats de sinònims: dret i llibertat. De forma resumida, el dret fa referència a l'acció positiva (dret a fer), mentre que la llibertat abraça tant l'acció positiva com la no acció (la llibertat és el dret a fer o a no fer quelcom). D'aquí que parlem de llibertat d'expressió o de vot (expressar-nos o no, votar o no), i no pas de dret d'expressió o de vot. És en base a aquesta concepció clàssica i lliberal de la llibertat d'eleccions que moltes campanyes institucionals han sigut recorregudes davant la Junta Electoral Central per excedir-se en la mera informació dels comicis i, a més, fomentar-ne la participació, ja que segons aquesta concepció, la no-participació en unes eleccions també és un dret (un dret negatiu) i com a tal, cal ser respectat i protegit. Sense anar més lluny, la campanya institucional de les eleccions al Parlament de Catalunya del 2012, o de les passades eleccions al Parlament Europeu del 2014 van ser impugnades per aquest motiu.

Campanya institucional il·legal feta per l'Ajuntament de Lleida

També ens diu l'esmentat article que aquestes campanyes no són obligatòries i tant és així que hi ha CCAA (particularment les que comparteixen calendari electoral amb les eleccions municipals) que no fan servir aquesta possibilitat de fer campanyes institucionals. Hi ha però una excepció, les eleccions municipals. I és que la concepció de poders públics que utilitza la jurisprudència espanyola n'exclou els Ajuntaments i, en conseqüència, els Ajuntaments (al no ser poders públics segons la jurisprudència espanyola) no poden fer campanyes informatives sobre les seves respectives eleccions municipals. Hi ha comptades excepcions (com el cas que il·lustra la imatge de l'Ajuntament de Lleida, al 2003), però saltant-se la legalitat d'una forma clara.

Enmig d'aquest model de campanyes institucionals que marca la normativa espanyola però, el cas català té una particularitat única a tot l'Estat. De fet, aquesta part de la LOREG actua de principi bàsic  (no d'obligat compliment) cap a les CCAA, i és en aquesta escletxa, en la que la Llei catalana 22/2005 de la Comunicació Audiovisual de Catalunya, atorga al Consell de l'Audiovisual de Catalunya la potestat sobre l'autorització de les campanyes institucionals i, amb ella, la possibilitat de fer difusió d'aquestes campanyes institucionals també als mitjans de comunicació privats. Dit d'una altra manera, Catalunya és l'unica CCAA de l'Estat Espanyol que emet les campanyes institucionals sobre les eleccions també als mitjans de comunicació privats, a banda dels mitjans públics. Aquesta apreciació no és menor, ja que si tenim en compte el gap (forat) històric de participació que trobem a Catalunya entre les eleccions generals (més alta) i les autonòmiques (més baixa), veiem com la Generalitat de Catalunya és l'única CCAA que fa un sobreesforç de promoció (i per tant, també de recursos de compra dels espais d'emissió) sobre les eleccions autonòmiques als mitjans de comunicació privats.