dilluns, 14 de setembre de 2015

Les campanyes electorals a Espanya: prohibició dels espots electorals i del repartiment de marxandatge.

Quan s'apropa qualsevol campanya electoral de l'Estat Espanyol, apareixen amb força les instruccions, resolucions i aclariments de la Junta Electoral, un tribunal tant desconegut com familiar en el dia a dia de les campanyes electorals, i que més enllà de la seva composició i funcions (que no analitzaré aquí), ve molt condicionat pel model electoral i de campanyes de l'Estat, regulat a la molt citada LOREG.

Fotograma de l'espot electoral d'UCD de les eleccions de 1977.
Destaco 2 resolucions de la Junta Electoral. Fa pocs dies, la Junta Electoral de Barcelona demanava a la candidatura Junts Pel Sí, que s'abstingués de contractar (i publicar, és clar), publicitat abans de la campanya electoral, que va començar la mitjanit del 10-11 de setembre. I en una resolució posterior i més polèmica, la Junta Electoral Central estimava el recurs presentat per C's, PP i PSC, i obligava a la CCMA a compensar als partits no participants a la Via Catalana del passat dia 11 a la Meridiana, en el mateix temps i també en dia festiu. Més encara, la Junta Electoral ha rebutjat també el format compensatori ofert per la CCMA.

Quin és el motiu d'aquest enorme intervencionisme de la JEC? Per explicar-ho ens hem de remetre a la transició espanyola. En un context de construcció de nous partits (la majoria) i el desglaç d'altres, els legisladors varen fixar unes regles de joc que ajudessin a igualar (o no discriminar d'entrada) els partits polítics en funció del seu suport, sobretot financer. És així com sorgeix un model de campanya electoral estricta (primer de fins a 3 setmanes de duració i posteriorment fixat en 2 setmanes), on es prohibia la majoria d'activitats de propaganda fora d'aquest període, així com la prohibició de la contractació d'espais publicitaris ni als mitjans (ràdios i TV) públics ni als privats. Així com tampoc a les emissores municipals.

Totes aquestes restriccions servien, segons el legislador, per tal d'igualar les condicions de joc d'uns partits (posem per cas, amb més recursos, o amb més influència sobre els mitjans de comunicació) sobre altres i també, tal i com es repeteix encara avui, reduir les despeses derivades de la campanya electoral. Dos objectius lloables i legítims, sobretot en les primeres passes de la democràcia espanyola i catalana, però que avui en dia generen disfuncions, inseguretat jurídica i confusió.

I és que una campanya electoral amb limitacions tals com la no contractació de publicitat de cap tipus fora dels 15 dies de campanya, o ni tant sols en campanya, de falques a TV i ràdios, sigui quina sigui la seva titularitat, té efectes evidents sobre una menor informació ciutadana i amb ella, una menor participació.

Per tal de compensar aquestes disfuncions i limitacions avui en dia difícils de justificar, existeixen els blocs electorals, com a espais de proto-propaganda política dintre dels informatius de mitjans públics on resulta evident què és molt pitjor el remei (blocs electorals) que la malaltia (reduir les despeses de publicitat dels partits o candidatures electorals).

Exemples de material prohibit de repartir fora de campanya electoral
I per si fos poc, aquest model tant restrictiu de campanya electoral (sobretot en l'àmbit de la publicitat política), provoca altres disfuncions, com ara la nul·la regulació de la publicitat dels partits (ni les administracions) a les xarxes socials, o arribant a prohibicions que freguen l'absurd, com ara "el reparto con fines de propaganda de material diverso como llaveros, bolígrafos, mecheros, pins u otros objetos similares, que incluyan el nombre o la foto de los candidatos o la denominación o siglas de la formación política, ni la exhibición de fotos de los candidatos o de carteles con la denominación, siglas o símbolos de una formación política en el exterior de domicilios privados" fora del període de campanya electoral.


Publica un comentari a l'entrada