diumenge, 25 d’octubre de 2015

Fons d'escenari i realització, o com treure el màxim profit als 10/20 segons del tall polític

S'apropen les eleccions a les Corts Espanyoles i amb elles, es multipliquen en número (i s'amplia el format) els mítings dels principals partits polítics. Fa un temps explicava com a la política espanyola (més que a la catalana) és habitual veure com són els propis partits polítics els qui s'autoprodueixen, realitzen i emeten via satèl·lit (a la disposició de tots els mitjans de comunicació, és clar) en directe els seus actes. Fins ara era una eina tant habitual com reservada només per a PP i PSOE, però aquest cap de setmana, també Ciutadans s'ha estrenat en aquesta auto-realització.

Exemple d'inserció de text en un míting del PSOE
L'efecte buscat per part dels partits que s'autoprodueixen les imatges dels mítings és obvi: maximitzar el rendiment dels talls de 10/20 segons que emeten les televisions. En aquesta línia, el PP ha sabut aprofitar aquest recurs per popularitzar el seu nou logotip, però el PSOE ha anat una passa més enllà, en un exercici molt interessant de publicitat política aplicada directament sobre els fons d'escenari dels actes. I és que en aquesta precampanya, Pedro Sánchez, ha fet un exercici molt encertat d'inscriure directament, als fons d'escenari (adaptats és clar per al format de televisió panoràmica optimitzat per al "tall" dels telenotícies) les propostes més destacades que el candidat ha presentat a cada míting sectorial. Una solució tant efectiva (sobretot si l'acte s'autorealitza, on la pròpia productora del partit busca el millor enfocament) com econòmica: no és necessari l'us de caríssims i sovint poc útils VideoWalls, sinó que només cal produir un fons d'escenari diferent per a cada acte.

VideoWall a la seu de CDC
La solució del VideoWall (és a dir, substituir fons d'escenari per un puzzle de pantalles LED), és la que fan servir Convergència Democràtica, Unió Democràtica,  Partit Popular i el PSC a les seves respectives seus (sobretot en format rodes de premsa), amb no gaire èxit, tot sigui dit. I és que aquesta solució, si no es sap ajustar de forma mil·limètrica presenta més inconvenients que no pas avantatges. Començant pel preu (un mínim de 5.000€/dia si és un equip de lloguer i per sobre dels 100.000 € la compra d'un sistema de bona qualitat), seguint per les condicions d'il·luminació que requereix, passant per la configuració de les càmeres (cal ajustar, i força, tant les càmeres de foto com de vídeo per tal que es reprodueixin bé els colors de la pantalla, en cas contrari els colors quedaran enormement distorsionats), i demés aspectes que compliquen la realització d'esdeveniments amb aquestes pantalles enlloc de fons d'escenari clàssics. A més, la pròpia composició de les diferents pantalles que formen el "mosaic" complica l'enquadrament dels logotips i missatges, és clar.
VideoWall a la seu d'Unió Democràtica

Però fins i tot en els casos d'ajustar i tenir en compte tots aquests paràmetres, la majoria de partits no li treuen cap rendiment a aquesta eina, ja que no dissenyen logotips, missatges o animacions específiques per tal d'aprofitar el fons visible darrere del polític. I és que, quin sentit té que després de fer una inversió de de tants milers d'euros, només s'aprofiti la pantalla gegant per reproduir un logotip a una escala que en cap cas està pensada per a la càmeres de televisió? No diguem ja posar-hi missatges dinàmics que reforcin el missatge que el líder polític està explicant.

VideoWall a la seu del PSC
Hi ha però una excepció. En el cas del PSC, amb un espectacular sistema de VideoWall instal·lat a la sala d'actes del carrer Nicaragua, sí s'aprofiten les possibilitats d'aquest sistema. Es dissenyen fons dinàmics específics i animacions ben enquadrats respecte el faristol i el líder polític, així com a l'esdeveniment en cada cas.

Hom podrà pensar que aquest és un anàlisi de tanta finezza tècnica que resulta poc eficient invertir el temps (i recursos) necessaris per tal d'optimitzar fins al límit els 10/20 segons del tall del candidat. Però si tenim en compte l'audiència mitjana d'un tall polític en un, posem per cas, TN migdia de TV3 (una mica per sota del mig milió d'espectadors), o nit (per sobre del mig milió), veurem amb un altra perspectiva la relació esforç / resultat. I si multipliquem per 3/4 obtindrem les xifres d'audiència dels principals informatius a nivell de l'Estat Espanyol.

Paradoxalment, hem vist aquí com els partits que han adoptat les solucions més cares (VideoWall), en la majoria dels casos no les han sabut aprofitar, i com el PSOE, amb una solució tant econòmica com efectiva, ha assolit el límit (fins ara) en l'aprofitament mediàtic dels talls dels telenotícies.
Publica un comentari a l'entrada