Les peculiaritats del sistema electoral d'Astúries, l'únic que no utilitza la província com a circumscripció electoral.

Façana del Parlament d'Astúries (Junta General)

Els redactors (pares) de la Constitució ignoraven, en el període 1977/1979, quantes Comunitats Autònomes (CCAA) es formarien a l'Espanya de la nova Constitució i, menys encara, quins serien els dominis territorials d'aquestes. D'aquí la peculiaritat de l'inici del sistema autonòmic espanyol, amb 2 vies, la ràpida: pensada per als territoris que en el marc de la 2a república ja havien plebiscitat sobre un Estatut d'Autonomia (Catalunya, Euskadi i Galícia), a més d'Andalusia; i la lenta, pensada per a la resta. Aquesta peculiaritat afectarà també a l'autonomia sobre el sistema electoral i polític de les noves autonomies, fins al punt que per a les CCAA de 'via lenta' es permetrà, Constitució en mà, formar autonomies sense càmera legislativa, o sense un sistema electoral "proporcional i que asseguri la representació de les diverses zones del territori", tal i com fixa l'article 152.1 de la Constitució Espanyola.

Tot i aquest ampli marge d'autonomia que dóna la legislació espanyola sobre els sistemes electorals de les CCAA, hi trobem arreu una àmplia similitud arreu de les CCAA, amb independència de la via (ràpida o lenta), o dels Estatuts d'Autonomia de les diferents comunitats. Hi ha però, dues grans excepcions. Són els casos de Múrcia (fins fa molts pocs mesos) i Astúries. Ambdues CCAA són uniprovincials (com Madrid, Cantàbria, Navarra o La Rioja, però totes dues són les úniques CCAA que no utilitzen la província com a circumscripció electoral a les eleccions autonòmiques, com sí fan la resta de CCAA de l'Estat Espanyol. En el cas murcià, el recent pacte PP-Ciutadans ha comportat l'eliminació del seu particularíssim sistema electoral (repartit amb 5 circumscripcions), per un de circumscripció única (tota la província), com el de la resta de CCAA uniprovincials.

Mapa de les 3 circumscripcions electorals d'Astúries.

Per tant, a tot l'Estat per tant, només resta una CCAA amb un sistema electoral diferent del de la província: Astúries. Estudiem-lo a fons. L'Estatut d'Autonomia d'Astúries (LO 7/1981) fixa com a model electoral l'agrupació de municipis o comarca com a base per a la elecció dels diputats de la Junta General del Principado. Posteriorment, la llei electoral asturiana fixaria en 3 el número de circumscripcions del principat: Oriental, Central i Occidental. Cada circumscripció està formada per una agrupació de municipis essent però, molt desigual, ja que la circumscripció central aplega a 888.293 habitants, enfront dels 121.903 habitants de l'Occidental i 73.511 de l'Oriental. Però si sorprèn aquesta divisió, resulta més complicat encara la distribució dels 45 diputats que formen la Junta General.

Cada circumscripció compta amb un mínim de 2 diputats (2 x 3 = 6) repartint-se, els restants 39 entre la resta, d'una manera proporcional força complexa. 1) Primer que tot cal dividir el número de ciutadans amb dret a vot (cens electoral) entre els 39 diputats que queden "lliures", i en base a aquesta fórmula, es divideix el número de ciutadans amb dret de vot de cada circumscripció, pel resultat de la divisió anteriorment feta. Així doncs, a les darreres eleccions autonòmiques asturianes (maig 2015), a la circumscripció central li van tocar 34 diputats, a la Occidental 6 i a la Oriental 5. Els resultats per a cada formació electoral s'adjudicaran mitjançant el sistema d'Hondt.

Veiem doncs, com dins del sistema jurídic espanyol és possible dotar-nos d'un sistema electoral diferent del de la planta provincial, o fins i tot de sistemes amb doble vot (com el model alemany). És qüestió de voluntat política i de teixir el consens necessari.