La moratòria nuclear, o l'aturada i desmantellament de 7 centrals en construcció a l'Espanya de 1982.

Mapa Nuclear Espanyol. Font.

Fa uns dies ens despertàvem amb la notícia que, 19 anys després, els consumidors deixàvem de pagar la moratòria nuclear. Un element més del confós món de l'electricitat a Espanya, el seu cost i el seu repartiment entre els consumidors. Arran de la notícia, alguns descobrien possiblement que a  l'any 1984 a Espanya, es va ordenar la cancel·lació de la construcció i el desmantellament de 7 centrals nuclears, algunes de les quals ja estaven pràcticament llestes per produir electricitat. En aquest article abordarem a fons aquesta decisió i les seves conseqüències.

Actualment Espanya compta actualment amb 7 centrals nuclears: Almaraz (amb 2 nuclis), Ascó (2 nuclis) , Cofrentes, Trillo i Vandellós. A més de les ja clausurades centrals de Garoña i de Zorita, i el nucli desmantellat de Vandellós 1. Totes les centrals en actiu es van construir en la dècada dels 1970's i van entrar en funcionament en la dècada posterior. A més a més, a l'any 1982 hi havia en construcció les centrals nuclears de Lemóniz (amb 2 nuclis), Valdecaballeros (2 nuclis), el segon nucli de la central nuclear de Trillo, Regodola i Sayago. 

La central nuclear de Lemóniz. Abandonada.

La victòria del PSOE a les eleccions del 1982 marcaria una fi definitiva a l'expansió nuclear. És així com a l'any 1984, 2 anys abans de l'accident nuclear de Txernòbil i 5 abans del de Vandellós 1, s'aprovava el Plan Energético Nacional, que suspenia les obres de construcció de les centrals ja esmentades, mentre que "salvava" d'aquesta aturada, les obres de Ascó II, Cofrentes, i dues més llavors sense especificar. El cas més paradigmàtic era el de Lemóniz, a Biscaia, la qual ja es trobava finalitzada en els seus 2 nuclis, quan va rebre la ordre de la paralització sine die (i fins avui). Aquest cas també és peculiar, pels diferents atemptats de la banda terrorista ETA a les obres de construcció de la central, que van comportar la mort de fins a 5 persones, entre elles l'enginyer en cap de la construcció de la central.

Entre les causes de la polèmica decisió de la moratòria nuclear hi trobarem l'incipient rebuig ciutadà a la construcció de les centrals, el procés de re-estructuració i privatització de les companyies elèctriques (rescatant empreses de manera encoberta via aquesta moratòria), els alts tipus d'interès (que van provocar un enorme apalancament de la inversió), la mala planificació energètica (que preveia fins a la connexió de 10 noves centrals nuclears en una sola dècada), o l'amenaça terrorista.

La compensació a les companyies elèctriques arribaria 10 anys després, el 1994, mitjançant la Ley de Ordenación del Sistema Eléctrico Nacional, que fixava un gravamen del 3,54% a la factura elèctrica dels consumidors, en un període de 25 anys per tal de compensar amb 5.717,91 MEUR per l'aturada de les centrals i les inversions previstes. 12 anys després, el 2006, es modificaria el gravamen fins al 0,33% donada la ràpida amortització de la compensació, sobretot derivada dels baixos tipus d'interès.