dilluns, 14 de desembre de 2015

La doble concentració del model turístic Barceloní i l'excessiu ús de l'espai públic. Es pot desconcentrar el turisme?

L'alcaldessa de Santa Coloma en una ruta turística
L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet acaba de llançar un pla per tal de fomentar el turisme a la ciutat fronterera amb Barcelona. Mitjançant actors, dinamitzarà rutes i continguts per conèixer la història de la ciutat, amb l'objectiu de captar turistes del gran hub barceloní i "moure'ls" per la ciutat del Besòs. Des d'un punt de vista català o barceloní, i si ho mirem aïlladament, aquesta iniciativa pot semblar absurda, però té sentit que ciutats del cinturó metropolità com Santa Coloma, Cornellà, Cerdanyola, Badalona, etc... creïn estratègies per captar turistes?

Per respondre a aquesta pregunta necessitem aturar-nos per veure les dades del sector turístic (1) i el mapa hoteler Barceloní (2). Si comencem per les dades del sector, cal tenir en compte no només el volum creixent de turistes que venen a Barcelona (l'atlas de turisme de la UB ens serveix per fer-nos-en una idea), sinó que ens hem de fixar, sobretot, en els turistes potencialment clients d'aquestes ofertes turístiques especialitzades, com seria la visita a la ciutat de Santa Coloma, per posar un exemple. Observem sobretot el nivell de repetició dels turistes que visiten la gran Barcelona. Així doncs, i segons l'informe anual de Turisme de Barcelona del 2013 (el darrer disponible), un 13,7% dels turistes que van visitar la capital catalana a l'any esmentat ho feien per 2a vegada, mentre que fins a un 28,3% era com a mínim el seu 3r cop aquí.

Però per detectar els potencials interessats en aquestes ofertes turístiques tant especialitzades (o complementàries, segons com es miri), cal també tenir en compte la durada mitjana de l'estança a Barcelona. És així com les xifres del 2013 ens mostren que la pernoctació mitjana a la capital catalana és de 2,18 nits, en un lleuger increment respecte el el 2011, però per sota de les 2,48 nits del 2000 (per bé que llavors hi havia menys de la meitat de turistes que avui).

Amb aquesta perspectiva doncs, podem veure que hi ha massa crítica més que suficient per oferir productes turístics complementaris als atractius clàssics de la capital catalana, tant pel que fa el número de turistes (7.571.766 turistes al 2013, que van fer 16.485.074 pernoctacions), com pel que fa a la durada de l'estada (2,18 nits) i, sobretot, el grau de repetició (28,3% dels turistes han visitat la capital 3 cops o més). Són aquests darrers (els turistes repetidors), els visitants potencialment més interessats en productes turístics complementaris, que generen noves oportunitats (a ciutats com Santa Coloma de Gramanet), desestacionalitzen i sobretot desconcentren territorialment el turisme.

Però si parlem de concentració turística, hem d'abordar (2) el mapa de l'allotjament turístic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. I en aquest sentit, i tal i com analitzo en aquest article, el mapa de l'allotjament (en aquest cas hoteler) a l'Àrea Metropolitana està excessivament concentrat en la seva capital, en comparació amb la resta de les 4 ciutats europees més turístiques (Londres, París, Berlín i Roma), fet que provoca una doble concentració del turisme: els principals atractius o referents turístics estan al mateix lloc (al centre de la ciutat), que la gran majoria de l'allotjament turístic. Aquesta doble pressió sobre l'espai públic és un dels problemes característics del model turístic barceloní. És en aquest context en el que iniciatives (per bé que modestes) com la de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet prenen més importància i més sentit en el context del model turístic metropolità.
Publica un comentari a l'entrada