Quan arriba tota campanya electoral, ressorgeix el debat sobre la durada, el cost i la logística de les mateixes. I en ocasió de les eleccions a corts del proper 26 de juny, el debat ha irromput amb més força encara. Retornen arguments a favor de la reducció de la durada de la campanya electoral, sobre el cost, els mítings, l'enviament per correu de les paperetes etc... Un fenomen que connota una dosi de miopia política, que aquí tractaré de justificar.
 |
| Quin paper té la campanya sobre la participació? |
Si observem els fòrums en els que es generen les opinions al voltant de la necessitat de fer una campanya electoral més curta, econòmica, sense enviament de butlletes o propaganda electoral, etc, veurem com sorgeixen de debats, tertúlies, columnes i fòrums d'audiència, programes i canals de comunicació altament polititzats, o el què és el mateix, seguits per consumidors altament informats sobre la situació política i, és clar, sobre la convocatòria electoral. I és que no podem passar per alt l'enorme forat que hi ha entre els mitjans de comunicació que segueixen els consumidors (té més sentit parlar aquí de consumidor que no pas de ciutadà) amb una alta consciència i informació política, dels mitjans seguits per aquells poc motivats, informats i conscienciats políticament. I al inrevés, veiem com certs mitjans de comunicació contribueixen a la informació política i a la conscienciació electoral dels seus espectadors i com altres, no cobreixen de cap manera aquesta mena d'informació i, per tant, no generen interès ni motivació política. De fet, hi ha una important correlació entre els ciutadans menys conscienciats políticament (1) i els seguidors de determinats mitjans de comunicació, que no cobreixen pràcticament la informació política (2) i al inrevés. Aquestes correlacions són tant fortes com sovint ocultes rere els estudis com ara els que publica regularment el CIS.
Agafem precisament l'exemple del darrer sondeig (post-electoral 20D) del CIS. Segons aquest estudi, el 54,2% dels 6.242 enquestats no van seguir mai o quasi mai la informació política de la campanya mitjançant la premsa, (un 8,5% més si hi afegim els que només la van seguir "de vez en cuando"); el 12,9% no va seguir la informació política a través de la televisió (9,2% de tant en tant); i un 63,7% mai o quasi mai van seguir la informació política mitjançant la ràdio (7,5% només de tant en tant). Només amb aquestes dades ja podem intuir aquesta desconnexió de la informació política que té una part important de l'electorat.
 |
| Els mitjans de comunicació són clau per a la conscienciació política |
En conseqüència, mesures restrictives de la campanya electoral i per tant, de la informació ciutadana al voltant de les eleccions (1) i de les diferents opcions polítiques (2) no anirien en detriment de la informació o participació d'aquells consumidors més conscienciats o polititzats (que són, els qui demanen campanyes més restringides), sinó que anirien en perjudici dels ciutadans amb una menor percepció política, participació, informació i interès pel sistema polític. I és per aquest factor que són tant importants les campanyes electorals, perquè permeten reduir el biaix de participació entre els ciutadans més i menys conscienciats políticament. I així, dotar d'una major representativitat el resultat electoral.
 |
| Els enviaments de publicitat electoral són clau en certs sectors socials |
En definitiva, és aquesta la miopia política des de la que s'elaboren les teories a favor d'unes campanyes electorals més curtes i menys intenses perquè es fan, com he intentat mostrar, ignorant l'enorme biaix entre els ciutadans conscienciats, informats i actius político-electoralment i els que no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada