Hotels o pisos turístics? Què és millor per a les ciutats i el seu impacte socioeconòmic?

Avui el 324 publica una notícia al voltant de l'impacte socioeconòmic dels pisos turístics, concretament a Barcelona, així com de la derivada respecte el mercat del lloguer de pisos convencional. Tot plegat arran de l'estudi de la patronal turística hotelera espanyola EXCELTUR sobre aquest tema.

Nombre de turistes en els diferents allotjaments. Font.

De fet, el fenomen del pis turístic no ha parat de créixer en els darrers anys a tot l'Estat Espanyol, amb un creixement del número d'estrangers allotjats en aquesta oferta turística del 59,7% en el període 2010-2014, fins als 7.403.152 estrangers allotjats en pisos turístics (HUT) a Espanya al 2014. Si ens fixem en el cas de Barcelona, el número de turistes (sigui quina sigui la nacionalitat del turista) en HUTs al 2014 va ser de 198.060, en comparació amb els 7.874.941 de turistes que es van allotjar en hotels el mateix any. El creixement a la ciutat comtal dels turistes allotjats en HUTs ha sigut encara més espectacular: +216% en el mateix període (2010-14).

Nombre d'establiments per tipologia. Font.

Pel que fa al nombre d'establiments turístics per tipus, a l'Estat Espanyol hi havia al 2014 2.725.134 HUTs, i 1.433.262 hotels. En el cas barceloní (ciutat), teníem 373 hotels i 9.606 HUTs. Una xifra d'habitatges d'us turístics que no ha crescut de llavors, ja que al 2014 va començar la moratòria i, per tant, la congelació del número de HUTs a la ciutat de Barcelona, decidida per l'alcalde Xavier Trias. Així mateix, Al 2015 hi havia 8 hotels més que al 2014, quan va començar la moratòria hotelera a tota la ciutat que va decretar el govern d'Ada Colau.

De fet, aquí trobem una diferència fonamental entre els mandats Trias i Colau: mentre Trias va decretar una moratòria en el número de HUTs a tot Barcelona, però no pel que fa al creixement del número d'hotels a la ciutat (excepte Ciutat Vella), Colau no només ha prosseguit amb la moratòria dels pisos d'ús turístic, sinó que l'ha ampliat al sector hoteler, congelant-ne també el creixement. Però quina diferència hi ha entre una decisió i l'altra? Quina diferència hi ha entre l'impacte econòmic a la ciutat que tenen els HUTs i els hotels?

Evolució de la població i dels preus de l'habitatge. Font.

Els pisos turístics, o millor dit, la conversió d'habitatges d'ús residencial per a ús turístic, té un enorme efecte d'escalfament (increment) dels preus dels habitatges, tant de compra com de lloguer, així com en la centrifugació (expulsió) dels veïns a les zones amb més pressió turística i de HUTs. És així com en el període 2010-14, Ciutat Vella i l'Eixample han perdut el 3,6% i el 0,9% de residents, respectivament, mentre que el preu de venda de l'habitatge a ambdós districtes s'ha disparat un 24,5% i 9,4%, respectivament. Una xifra que es veu encara més cara si comparem el rendiment d'un habitatge de lloguer amb un HUT: el rendiment d'un habitatge destinat al lloguer residencial convertit a allotjament turístic és un 126% més elevat després de la conversió, a Barcelona, i un 43% a Madrid. És així com els propietaris d'habitatges tenen, és clar, molts més incentius a destinar els seus habitatges a HUTs enlloc de lloguer i, indirectament, enlairar els preus del lloguer d'habitatges a la ciutat.

Impacte econòmic de les diferents tipologies d'establiments turístics. Font.

Analitzem ara l'impacte econòmic de la oferta turística reglada (hotels, càmpings i allotjaments rurals), en comparació amb els habitatges d'ús turístics. Si observem el gràfic, veurem com en totes i cadascuna de les tipologies d'impacte econòmic (directe, indirecte i induït), la oferta turística reglada (principalment hotels) té un impacte econòmic un 84,8% superior als habitatges d'ús turístic. És així com, l'impacte econòmic diari a l'Estat Espanyol d'un HUT és de 80,4€, enfront dels 148,6€ dels establiments turístics reglats.

Creació d'ocupació dels diferents establiments turístics. Font.

Finalment, recupero aquí l'article sobre la creació d'ocupació del sector hoteler, per categories i per salaris, i ho comparem ara, amb la creació d'ocupació dels habitatges d'ús turístic. Si observem l'estudi d'EXCELTUR, els allotjaments que menys ocupació generen, i de molt llarg, són els habitatges d'ús turístic, amb 2,2 llocs de treball per cada 100 places en els HUTs no urbans, i 3,7 en els HUTs ubicats a les ciutats. Enfront d'això, els Hostals i Pensions generen 13,3 llocs de treball per cada 100 llits, i els hotels creen entre 15,4 i 26,3 llocs de treball per cada 100 places hoteleres. Dit d'una altra manera, els hotels generen entre 4 i 7 vegades més llocs de treball (en funció de la categoria) que no pas els habitatges d'ús turístic.