Conferències d'inici de curs polític... una guia pràctica.

Primer State of the Union de Donald Trump. 2018.

Amb la fi de les vacances d'estiu i l'inici del curs polític, o fins i tot en alguns casos amb l'inici d'any, un dels fets tradicionals més habituals és el de la realització de conferències, discursos o debats que serveixen per encetar (i a vegades marcar) l'inici d'aquell curs polític, o d'aquell any natural. Ben coneguts són els exemples del discurs de l'estat de la unió als EEUU (que es remonta al president Wilson al 1913), o a Catalunya el Debat de Política General (que també sol fer-se a més o menys a l'inici del curs polític). A nivell municipal, també hi ha alcaldes que fan el seu discurs sobre l'"estat de la ciutat", en una adaptació d'aquests discursos a escala local. Però per a què serveixen aquests discursos? quina utilitat tenen? Són útils també a nivell local? De tot això en parlarem aquí.

A Barcelona, la conferència està pensada només per als mitjans.

La primera consideració que hem de fer aquí és que aquests discursos estan més pensats (o tenen un format més idoni) per als governants d'una determinada administració que no pas per als líders de la oposició. Això és degut fonamentalment a 3 motius: el fet que es fan en una sala / auditori on qui organitza vol demostrar la seva capacitat de convocatòria, tant en número com en qualitat (1), el format de l'acte pensat també (quan no només, com passa a Barcelona, per exemple) per als mitjans de comunicació, que quan més a escala local ens movem, més solen cobrir govern i menys a la oposició (2), i en darrer lloc (i sovint el menys important) el propi discurs, ja que a ningú se li escapa que nodrir de dades, idees, projectes i continguts és més fàcil i factible quan es lidera una administració que no pas quan s'hi està a la oposició (3). Però hom també pot fer la interpretació al inrevés, i és que si estem davant d'un candidat a la oposició, però què és capaç de demostrar el seu poder de convocatòria tant de quantitat de persones com de líders veïnals, socials, empresarials, etc rellevants (1), com de convocar als principals mitjans de comunicació (2) i teixir un discurs sòlid, coherent i il·lusionant (3), li podem donar la volta a la truita i demostrar així, que estem preparats per guanyar i governar aquella administració... en un dels millors exemples de l'efecte wandagon en política (o el què és el mateix, intentar projectar la imatge que la majoria de gent està amb tu).

La segona consideració que hem de fer és en quin moment fem aquest acte (que no deixa de ser un míting amb un tint una mica més institucional poder). L'inici de curs (o d'any) és un moment idoni, perquè ho podem fer partint des de zero, en el sentit que no haurem de partir a la reacció o a la resposta d'alguna altra proposta, problema, polèmica o mesura anterior (1), és una bona excusa de convocatòria el fet de l'inici d'alguna cosa, tant pel que fa a convocar públic com a la convocatòria de mitjans de comunicació (2), i en darrer terme, si som els primers en llençar un missatge (encara que el missatge només sigui l'acte en sí mateix) guanyarem una intangible, però existent, aventatja respecte els nostres rivals (3).

A Mollerussa, la participació és un element clau de la conferència.

I en darrer lloc... aquests formats d'acte estan molt bé però... valen també a nivell local, més encara en el cas d'una ciutat mitjana o petita? Per demostrar-ho utilitzarem l'exemple de la conferència anual de l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona. Cada inici de curs polític convoca a tota la societat civil de la capital del Pla d'Urgell a una conferència en un teatre municipal, amb un aforament d'al voltant de les 400 persones, on repassa l'obra de govern feta i les propostes i actuacions de futur, al voltant d'eixos temàtics (1), repassa el grau d'acompliment del programa de govern (2) i sobretot, la participació de la ciutadania (3). 

Aquesta participació de la ciutadania, i vet aquí la peculiaritat, no és només post-conferència (en un acte que són aproximadament 45 minuts de conferència de l'alcalde, a peu dret i sense papers, acompanyat d'una presentació i 45 minuts més de preguntes del públic), sinó que també es fa pre-conferència. És a dir, en les setmanes prèvies a l'acte es fa un procés de recull de les inquietuds, dubtes i queixes dels ciutadans de Mollerussa que ajuden també a vestir el contingut de la mateixa conferència. Això permet tenir indicadors i centrar el discurs del propi alcalde i, a més, alleugerir la participació post-conferència, que es fa mitjançant un moderador que llegeix les preguntes que el públic fa amb una papereta a la seva butaca.