Com els governs espanyol i català han comunicat els seus primers 100 dies de govern? Anàlisi comparatiu. (I)

El govern català del president Quim Torra i del president espanyol Pedro Sánchez sembla que corren una mena de sort o destí paral·lel (segurament no desitjat). Al fet dels evidents vasos comunicants (i d'estabilitat) entre la política catalana i espanyola, se li afegeix el fet de que tots dos van començar el seu camí en dates molt pròximes. Així doncs, l'1 de juny d'enguany es culminava amb èxit la primera moció de censura de la història espanyola post-transició. I un dia després, el consellers del govern català prenien possessió després de l'atzucac de no poder nomenar als consellers a l'exili i empresonats. En els propers articles, més enllà de les moltes diferències que fan no comparables La Moncloa amb el Palau de la Generalitat, ens fixarem amb com tots dos governs van assumir comunicativament la "fita" dels seus primers 100 dies d'executiu.

Fotograma del vídeo-missatge de Pedro Sánchez.

El passat 8 de setembre, Pedro Sánchez publicava al seu compte de Twitter i de Facebook un vídeo en primera persona, en una posada informal des del seu despatx de La Moncloa, un primer balanç dels seus 100 primers dies. Un vídeo que per cert, no va publicar a Instagram (degut a la durada del vídeo, superior als 60 segons màxim que permet aquesta xarxa social, tot i que ho hauria pogut esquivar via el seu compte de InstagramTV... però tot fa pensar que no disposaven del vídeo en format vertical tal i com exigeix aquesta xarxa), ni a Youtube (canal que s'ha quedat stand-by després de les eleccions) ni a LinkedIn (on la seva presència podria millorar passant a ser un compte corporatiu, i no pas un perfil). Un vídeo que, per cert, a Twitter només va comptar amb 2.316 retuits i a Facebook 1.376 comparticions. Aposto a que això és degut a que la maquinària de ciber-activisme del PSOE no està (o estava) del tot afinada.

Un a un els convidats van desfilar pel photocall que dóna accés a l'auditori.

9 dies després, el 17 de setembre, el president espanyol (i assumint les despeses La Moncloa), convocaria a tota la societat civil madrilenya en un acte a la Casa América de Madrid, on hi assistirien, a banda del seu govern en ple, empresaris (Ibex35 inclòs), líders sindicals, intel·lectuals, directors de diari i líders d'opinió, i fins i tot influencers. L'acte comptaria amb 3 parts: una benvinguda als convidats als jardins de la Casa América, amb photocall inclòs, la conferència en sí, relativament breu (35 minuts), del president espanyol (podeu veure aquí el vídeo), i un cocktail posterior per als convidats, aquest sí, tancat als mitjans de comunicació.

Fotos com aquesta serien impossibles sense la distribució pensada aquí.

En total doncs, 90 minuts aprofitats en global de la millor manera possible. Primerament perquè l'acte estava dissenyat de tal manera que abans d'accedir a l'auditori en sí (amb una capacitat de 330 butaques, o el què és el mateix, molt fàcil d'omplir amb un públic selecte que no es pot negar a una invitació de Protocol de La Moncloa), calia desfilar pels jardins, on s'havia situat el photocall amb la marca "avanzamos" i el logotip de l'acte i on, és clar, s'hi amuntegaven a les escales els reporters gràfics i les unitats de directe (o stand-up) de les televisions. Això és especialment útil, no només per donar-li un caire més distès a una conferència política, sinó i sobretot, per tal que tots els convidats hagin de ser fotografiats pels reporters gràfics abans d'entrar a l'acte. I és que... quin sentit té convidar a una personalitat a l'acte sinó li pots "obligar" a fer-se una fotografia a l'acte, i més encara, amb el logotip i eslògan que tu has dissenyat per a aquell esdeveniment?

La foto més important de l'acte en termes de comunicació política.

Entre els convidats, la llista semblaria potent però només previsible sinó féssim menció a la presència de "Los Javis", sens dubte els creatius, productors i empresaris del món del cinema de moda a Madrid i a tota Espanya. Tant és així que aquesta foto, la del president espanyol amb la parella de moda, va ser una de les més importants (sinó la més important) mediàticament d'aquell dia. Tot un gest per al votant cosmopolita, consumidor de Netflix, jove, i LGTBI.

Tota l'escenografia es va dissenyar específicament per a l'acte.

En segon lloc, l'acte va ser doblement aprofitat perquè la conferència, breu, no va servir només de balanç dels primers 100 dies de l'agitat govern socialista, sinó també per llançar una mesura sobre els quals tots els demés s'hi haurien de pronunciar: la supressió (parcial) dels aforaments a l'Estat Espanyol. O el què és el mateix, marcar l'agenda mediàtica i política de les següents jornades. A més, l'acte comptava amb una escenografia feta a mida aprofitant l'enquadrament de càmera, però no només del pla principal (el directe), sinó també

Tota l'escenografia es va dissenyar per a les càmeres.

dels secundaris a esquerra i a dreta. És a dir, no només es va dissenyar una escenografia específica per a aquell esdeveniment (1), sinó que a més, aquesta va estar molt més pensada per a les càmeres de fotos i sobretot de televisió, que no pas dels assistents que van omplir l'acte (2). Un gest tant obvi com sovint passat per alt.

I finalment, i com a gest d'agraïment a l'assistència i, en conseqüència, suport encara que sigui implícit i no volgut, al president, els assistents van poder fer networking entre sí, fotos incloses amb el president Pedro Sánchez, és clar.

Imatge de l'auditori de la Casa América.

En definitva doncs, els estrategues de la moncloa van convertir una fita més o menys ordinària, els 100 dies, en un esdeveniment on, si bé la excusa eren els 100 dies de govern socialista, aquest va anar molt més enllà, al treure-li to tel suc mediàtic, comunicatiu i de relacions públiques possible.