5 lliçons del cicle electoral què hem viscut/vivim/viurem.

Com bé sabeu, acabem de viure a Catalunya i a l'Estat Espanyol un cicle electoral (que probablement aquí encara no ha acabat) amb la suma d'eleccions autonòmiques, estatals i municipals. És per això que m'agradaria centrar aquest article en un breu repàs, a mode de conclusions, que podem extreure de les campanyes electorals que hem vist, especialment en l'àmbit de les xarxes socials. Anem del més urgent al més important:

1.- La campanya electoral comença l'endemà de les mateixes eleccions, especialment en ciutats mitjanes i grans, i també si s'està al govern.

Segurament el lector haurà llegit o escoltat aquesta frase molts cops, de ben segur que sempre a mode de tòpic, però ben poques vegades a mode d'estratègia o aterratge real de la feina a fer. I per tal de demostrar-ho, m'agradaria utilitzar 2 exemples.

Fa només 6 mesos de les eleccions a Andalusia i ja trobem quasi espots electorals.

1.1. Fa només 6 mesos i escaig de les eleccions autonòmiques andaluses, que van portar per primer cop al sorpasso històric del PP (acompanyat de Cs i VOX) al govern de la Junta de Andalucía. Hom podria pensar que per davant hi ha un calendari llarg de relativa estabilitat (sempre i quan el difícil encaix de les 3 forces que hi donen suport ho permeti), i que per tant no cal patir per fer campanya (en el cas de PP i Cs), sinó de governar bé, etc.

Res més lluny de la realitat, tant el PP com Cs, a través dels seus líders Juanma Moreno i Juan Marín, ja estan adoptant una actitud de campanya, prova són els vídeos que pengen a les seves xarxes socials, que no només estan produïts professionalment, sinó que tenen tota la intenció d'acomplir la frase inicial: a Andalusia ja ha començat la campanya electoral.

1.2. Barcelona. Com tothom sabrà, les eleccions municipals a Barcelona han sigut encara no fa 1 mes, i de fet, a data de la redacció d'aquest article encara no se sap qui serà el proper alcalde o alcaldessa de Barcelona.

Publicitat del canal de Whatsapp de Barcelona en Comú.

En moltes ocasions he parlat de la necessitat de que les empreses, institucions i partits polítics "aterrin" a la plataforma Whatsapp i, curiositat o no, els partits que més i millor han emprat aquesta eina han sigut els partits més votats, i a l'inrevés. Doncs bé, si analitzem el número de votants de les 5 forces més votades a les eleccions municipals a Barcelona del maig del 2019, veurem com de cara al maig del 2023 (les eleccions municipals no es poden moure en el calendari), cadascuna d'aquestes 5 forces polítiques hauria de disposar al maig del 2023, de canals de Whatsapp amb entre 15.000 i 50.000 inscrits (majors de 18 anys i que visquin a Barcelona, és clar). D'on surt aquesta xifra? Atenent al % d'electors que a més d'estar disposats a votar a una determinada força política (a), estan disposats a rebre'n informació mitjançant aquest cas, el Whatsapp (b).

Doncs bé, si tenim en compte les eines actuals que ens permet aquesta xarxa social (encara força rudimentàries), i atenent un volum "digerible i factible" d'altes diàries per tal d'assolir aquests objectius, els partits haurien de començar a posar-s'hi, com a molt tard, ABANS dels 1.200 dies per a les eleccions municipals, o el què és el mateix, abans de final d'any.

2. Les eleccions es guanyen amb dades. O el què és el mateix, amb la combinació entre el coneixement de la composició del teu electorat (1) i la interacció i contacte amb el mateix (2). Aquest exemple també el podem explicar de manera inversa: si un candidat no coneix com és l'electorat al qual s'adreça (avui o d'aquí 4 anys) per demanar-los-hi el vot, i tampoc el coneix, bé sigui presencialment, bé en tingui les seves dades per mantenir-hi contacte. No te res a fer.

Ho hem vist recentment amb la victòria, contra tot pronòstic, de l'ANC a les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona, un resultat espectacular que no s'entendria sense la base de dades de l'ANC ni tampoc la campanya feta a les xarxes socials.

Ras i curt, el que vull dir aquí és que la campanya passa per una estratègia de captació de dades dels nostres votants actuals o potencials, per tal que disposem de les màximes dades de contacte possible d'aquells ciutadans que, insisteixo, a part de votar-nos (a), estan disposats a cedir-nos alguna de les seves dades (b), des de seguir-nos a una xarxa social, fins a donar-nos la seva adreça, passant per apuntar-se al nostre canal de whatsapp, etc. Serveixi aquest exemple per tal de fer-nos la següent preugunta: candidat, a quants potencials votants et vas poder adreçar el darrer dia de campanya, amb un sol clic, o el mateix dia de les eleccions, animant-los a votar? Aquesta pregunta ajuda també a entendre la importància d'una política de dades consistent.

3. Si fem "el de sempre", especialment si estem a la oposició i/o hem perdut respecte les anteriors eleccions, treurem, amb tota seguretat, pitjors resultats. O dit d'una altra manera, les campanyes (com tot el que te a veure amb un món globalitzat i orientat cap a la compra i la publicitat), cada cop menys tenen a veure en delegar-ho amb una persona o empresa de confiança, sense importar els seus coneixements, resultats, anàlisi estadístic, professionalitat, etc, per la nostra simple fe o confiança, i cada cop més tenen a veure amb la professionalitat, les dades, la ciència i l'estadística. Les campanyes electorals, com la comunicació o el màrqueting, tenen molt més a veure amb la ciència que amb la fe.

4. Campanya a les xarxes socials ja no té res a veure amb "fer tuits",  si és que algun cop ho ha tingut a veure. Aquesta afirmació és tant categòrica com tossudes són les dades al respecte, però tossudament equivocats estan també centenars, quan no milers, de candidats.

Gairebé de forma mensual apareixen enquestes sobre les audiències i els rànquings de les xarxes socials a Barcelona, Catalunya o Espanya, i totes elles, sense excpeció, situen a Twitter, en el millor dels casos, com a la 5a xarxa social amb més audiència, a molta distància, és clar, de Whatsapp, Facebook, Instagram i Youtube, variant l'ordre en funció de l'enquesta o del moment en què es faci. Twitter no és només una xarxa social minoritària, sinó que pel propi mercat respecte la qual és atractiva, és una xarxa social on hi ha ciutadans (molts d'ells amagats rere perfils falsos, per cert), ja fortament polititzats i, per tant, no és el millor mercat on intentar canviar el vot.

I per si això fos poc, pensar que si fem una piulada adreçada a x sector, col·lectiu, barri, etc, la piulada caminarà tota sola fins arribar a tots els mòbils dels ciutadans d'aquell sector, col·lectiu o barri és tant estúpid com encara horrorosament confiat així per part de centenars de candidats.

5. Si el concepte campanya electoral és sinònim d'alguna cosa, és de màrqueting i publicitat. O dit al revés, de què parlem quan parlem de campanya electoral sinó és la cerca i ús de recursos per tal de canviar l'orientació de vot (1), captar dades (2) i fer activisme (3) entre els nostres potencials votants? Sense el màrqueting i la publicitat, parlar de campanya electoral és fer-ho d'una forma absolutament buida i sense sentit.

La publicitat és el nucli, estratègia central i el motor de tota campanya electoral, especialment allà on per la dimensió del nostre electorat supera la capacitat del contacte diari humà. Una publicitat que ha de ser el més segmentada i emocional i/o emocional possible, per tal que generi l'efecte que realment busquem. Les xarxes socials ho permeten, amb eines tant potents com encara desconegudes o mal utilitzades, perquè si 2 persones tenen interessos, preferències o preocupacions diferents, perquè hauriem de pagar, per tal de què vegin el mateix anunci?