Un dels conceptes més difícils de definir en la ciència política (no tant a nivell jurídic), és la sobirania. A més a més, es tracta d'un concepte ambigu (diferents significats per a un mateix significant) alhora que vag (diferents significants per a un significat).
La sobirania, està relacionada amb la exclusivitat, el monopoli i la capacitat d'execució del poder polític. Un poder polític, que ha d'ésser concret, definit i delimitat i que per tant, necessita d'un territori concret per a la seva aplicació. I a més, per la seva naturalesa, s'ha d'aplicar vers una població determinada.
Aquesta definició esdevé cada cop menys útil en el sentit que els elements sobre els quals es forma la sobirania, tant el territori, la població com el poder polític, estan experimentant un espectacular procés de fragmentació a partir del segle XIX, però que amb el segle XX s'ha multiplicat exponencialment fins al punt de posar en qüestió la pròpia definició de sobirania.
I és que aquesta és la naturalesa (o si més no, una de les conseqüències), de la globalització, la destrucció de les fronteres entre les persones i la hiperconnectivitat del territori, alhora que per això possible, el poder polític també s'ha hagut de fragmentar, si bé d'una forma més lenta, per fer front a l'evolució de la pròpia globalització.
El segle XXI (i ja des de finals del passat), ha suposat un pas més en aquesta direcció. Ara, no només la aclaparadora reducció dels costos del transport alhora que l'increment de la seva fiabilitat i velocitat ha apropat els territoris, no només les barreres (voluntària o involuntàriament) a la mobilitat de les persones estan desapareixent, sinó que tot això esdevé innecessari, irrellevant. Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació estan construint una nova societat i en conseqüència, una nova sobirania per als seus subjectes.
Una nova societat no coneguda, ni tant sols imaginada fins ara. Un nou marc en el que ja no resulten definitoris els elements de la antiga sobirania, alhora que encara no coneixem les normes d'aquest nou univers, en bona part perquè no existeixen o ja no tenen un caràcter universal. Una nova societat de la qual no sabem encara ni la seva dimensió ni profunditat, formada cada cop per més subjectes, que acostumats als esquemes socials de la antiga societat (i sobirania) naveguen sense rumb en la immensitat d'una anarquia miop com aquell que no és capaç de veure el món en perspectiva, en totes les seves dimensions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada