Com comunicar una mesura estratègica d'un govern? El model català vs. el model valencià.

Imatge de la roda de premsa Puig - Marzà.

Dimarts passat, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i el conseller d'Educació, Vicent Marzà, presentaven el Mapa de les Infraestructures Escolars de la Generalitat, un pla que té com a objectiu eliminar els barracots escolars (1) i construir 124 nous centres educatius (2) en aquest mandat. Al mateix temps, a la Generalitat de Catalunya, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, presentava el projecte de llei del canvi climàtic, amb l'objectiu de mitigar els gasos d'efecte hivernacle i fomentar la transició cap a una societat més baixa en carboni.

Munté i Rull a la roda de premsa del dimarts

A València, Puig i Marzà feien la presentació en un acte al Palau de la Generalitat Valenciana, en una certa posada en escena (fons d'escenari i rètol de faristol fets per a l'ocasió) i dedicat exclusivament, és clar, a la presentació d'aquesta ambiciosa mesura. Mentrestant, Josep Rull presentava aquest projecte de llei, en el sí de la roda de premsa setmanal posterior al consell executiu català, i acompanyat per la portaveu del govern i consellera de presidència, Neus Munté. Dues maneres ben diferents de comunicar dos projectes estratègics per als respectius governs. I és que mentre al País Valencià, els projectes estratègics es donen a conèixer en actes específics pensats i produïts per a la seva difusió, a Catalunya els projectes més emblemàtics del govern es donen a conèixer en les tradicionals rodes de premsa del dimarts. Quines diferències hi ha entre un model i altre? Per què? Quines avantatges i quins inconvenients té cadascú? Veiem-ho.

Al País Valencià, les reunions del consell executiu són els divendres, com a la Moncloa, i tot i que l'executiu autonòmic convoca premsa i explica els acords posteriorment a la reunió (com a Catalunya), aquestes rodes de premsa no concentren, ni molt menys, el pes informatiu de la setmana en la estratègia de comunicació del govern valencià. En primer lloc pel dia escollit, el mateix que el consell de ministres, fet que afegeix competència informativa als plans, projectes etc, que pugui presentar el govern. El divendres és el dia previ al dia de la setmana amb menys ventes de diaris (Com s'explica molt bé a un episodi de la famosa sèrie West Wing) i, seguint aquesta tradició, és el dia escollit per explicar la informació més burocràtica. En segon lloc, per motivacions polítiques: ja en la època del president Alberto Fabra, la seva estratègia de comunicació es va basar en fer molt territori, visites i rodes de premsa a l'exterior, i molt poc despatx. Tant és així que van deixar fins a la mínima expressió el ritual de la roda de premsa del govern valencià de cada divendres. I des de que hi ha el nou govern valencià (en un pacte de govern PSPV-Compromís, amb suport extern de Podemos), aquesta estratègia s'ha mantingut, en part degut al fet d'haver nomenat com a portaveu del govern a la vicepresidenta Mònica Oltra (fruit del pacte PSOE-Compromís), una figura tant mediàtica com amenaçadora per al president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. No és d'estranyar, per tant, que el propi Puig sigui el primer interessat en comunicar l'acció de govern fora de les rodes de premsa dels divendres (capitanejades per la Mònica Oltra), i en actes que lideri el propi president, és clar. Només cal veure algun exemple de les rodes de premsa dels divendres amb la portaveu Oltra per entendre el perquè. En tercer lloc i darrer, els estrategues de comunicació dels governs valencians sempre han considerat que els temes estratègics es comuniquen millor en actes destinats únicament a aquesta fi (1) i produïts (logística, posada en escena, imatge, etc), també amb l'objectiu de comunicar el millor possible cada projecte (2).

Aurora masip va ser DG de comunicació del govern Montilla.

El cas català és justament al inrevés. Aquí tenim molt poca tradició per no dir cap (amb independència de l'època o del color polític dominant a la Generalitat en cada moment) de comunicar els projectes estratègics en actes destinats exclusivament a aquesta fi. Des de poc després de la recuperació de la Generalitat (arxiu de rodes de premsa), l'executiu català es reuneix els dimarts al matí, i fent la posterior roda de premsa. Tot i que ha canviat molt tant la escenografia (en format assegut fins al 2012, i faristol dret des de llavors) com els actors (hi han comparegut des de directors generals de comunicació fins a consellers), la litúrgia s'ha mantingut gairebé inflexible. Aquest ha sigut el format gairebé en exclusiva de la comunicació de no només els acords de govern, sinó tots els fets o projectes rellevants de la Generalitat de Catalunya. A ningú se li escapa que un primer objectiu perseguit en aquest fet (escollir els dimarts) és diferenciar-se del consell de ministres (divendres), encara que hi ha altres Comunitats Autònomes que fan també els consells executius en dimarts, com ara la Comunitat de Madrid, per exemple. Així es subratllava la imatge del pes polític de l'executiu català, i més recentment caldria afegir-hi un altre objectiu: evitar la picabaralla simultània i en directe, entre el consell de ministres espanyol i el consell executiu català.

En el cas català no hem tingut, almenys fins ara (¡!), friccions polítiques entre els portaveus (consellers o no) de les rodes de premsa posterior al consell executiu, i el president de la Generalitat, fet que tampoc ha donat motius per a rebaixar el nivell polític d'aquestes rodes de premsa dels dimarts. També és cert que en el cas català, a diferència del madrileny per exemple, les rodes de premsa són liderades per un o varis consellers, amb el que s'estableix una doble agenda mediàtica: la del president (1) i la dels consellers o la de l'acció de govern (2). Es reforça així, un cop més, el paper del president de la Generalitat.

I com hem dit, a diferència del País Valencià, aquí no hi ha tradició d'organitzar actes més o menys mediàtics (des de grans actes oberts als mitjans de comunicació fins a simples rodes de premsa) per presentar accions o plans estratègics de la Generalitat, a excepció de que l'acte en sí sigui notícia (la constitució d'un òrgan, o d'una determinada trobada d'alt interès polític, per exemple). Això té dues justificacions (més o menys sòlides): d'una banda, ajuda a reforçar la imatge presidencialista de l'executiu català (1) i de l'altra, allibera d'agenda al president, posem per cas, al qual no se li ha de bloquejar agenda per a la presentació d'aquests projectes. Al mateix temps però, es corren 2 riscos molt a tenir en compte: la inevitable competència informativa que tindran tots els diferents acords de govern (accions o plans) que s'aproven cada dimarts, que han de competir per un mateix espai informatiu (1), i el risc que al final l'interès informatiu, i per tant la difusió, es centri més en les declaracions polítiques, sovint en una resposta a una pregunta d'un periodista, més que no pas en el contingut dels plans o accions estratègiques en sí mateix (2).