Si per alguna cosa estarà marcat aquest semestre polític és, sens dubte, pels congressos dels partits. És així com PP (i PPC), PSOE, CDC, ICV i UDC, entre altres, tenen previst celebrar els seus màxims òrgans de decisió abans de l'estiu d'enguany. Resulta curiós d'entrada que cap dels partits nous tenen agendats congressos, i és que tant Podemos, com Ciutadans, o Barcelona en Comú, ja van celebrar els seus congresos abans de les eleccions, a diferència dels partits tradicionals, que els solen celebrar després.
La gran novetat d'aquest període congressual és que tots els partits han apostat per "obrir a tota la militància" la elecció dels seus líders, en una expressió que molts mitjans han traduït erròniament en primàries. Però significa el mateix que" tota la militància pugui triar al seu líder" que fer primàries? I per què? Quines diferències hi ha entre un i altre concepte? Quins són els ingredients indispensables perquè puguem qualificar de primàries un procés d'elecció de lideratges? Això és el que tractarem en aquest article.
Les primàries són un mecanisme mitjançant el qual s'obre a tot el cos electoral (1) en condicions de transparència (2), competitivitat (3), neutralitat (4), transcendència (5) i simultaneïtat (6), l'elecció d'un determinat lideratge o candidat d'una força política. Com veurem a continuació, totes aquestes condicions són necessàries per poder qualificar de primàries a un mecanisme d'elecció de lideratges.
En primer lloc, el primer element imprescindible és el volum del cos electoral convocat a participar en l'elecció. És així com les primàries requereixen que siguin cridats de forma efectiva a la participació tot el cos electoral: tots els militants (a), simpatitzants (b) o electors - ciutadans (c). O dit d'una altra manera, aquells processos en els que no puguin participar o siguin cridats a fer-ho la totalitat (com a mínim) de membres (militants) d'aquella formació política, no podran ser qualificats com a processos de primàries.
La decisió sobre quin ha de ser el cos electoral cridat a la decisió és fonamental, sobretot tenint en compte el que jo anomeno el síndrome del militant miop (o egoista), en el sentit del biaix que hi ha entre les preferències ideològiques entre els militants - activistes (a) i els votants (b) d'un determinat partit o candidat. He formulat aquesta teoria en aquest article i ho he exemplificat en el cas de les primàries laboristes al Regne Unit, entre altres.
En segon lloc, cal que aquesta crida a la participació, decisió i elecció es faci en condicions de transparència. És a dir, amb claredat normativa pel que fa al què, qui, quan, com i on es pot participar, en un procés on els electors s'han de sentir clarament informats sobre la seva mecànica, per tal que la crida a la participació sigui efectiva, sense frau i, és clar, amb una suficient participació.
Tercer aspecte destacat: la competitivitat. Les primàries no són un procés electoral ampli fet per legitimar a un líder, sinó que han de ser necessàriament competitives en el sentit que hi hagi capacitat d'enfrontament i discussió en el procés, més enllà fins i tot que finalment hi hagi o no un o més candidats. Dit d'una altra manera, la competitivitat no és tant el requisit necessari que l'elector hagi d'escollir entre més d'un candidat, sinó que en el procés, hi hagin hagut les condicions necessàries per tal que s'hi hagin pogut presentar altres candidats, amb independència de si al final hi opten o no. És així com hem de desmentir la suposada afirmació que equipara primàries a l'elecció entre més d'un candidat, però també és cert que les primàries no són sinònim d'un procés per a la legitimació d'un líder que s'hi ha presentat sense opcions de competència per part d'altres. Aquest aspecte és sovint confós, i esdevé clau per entendre què són i què no són les primàries.
Quart aspecte, i relacionat amb l'anterior: la neutralitat. Fem referència aquí a la necessària neutralitat que han de tenir els òrgans d'arbitri, organitzadors, polítics i logístics sobre els quals recau el procés de primàries. És així com esdevé fonamental que els responsables d'organitzar el procés, els òrgans d'arbitratge o de garanties del sistema electoral de les primàries, els aspectes logístics i els condicionants polítics han de ser raonablement neutrals per tal de permetre la resta d'elements que caracteritzen a tot procés de primàries. De fet, davant tot procés de primàries, les estructures del partit passen a ser l'arquitectura que sustenta a tot el procés i, com a tal, ha de ser equilibrada i neutral per tal que en els locals, mecanismes i òrgans arbitrals del partit s'hi puguin acomodar les primàries.
Cinquè factor: la transcendència. Les primàries han de ser un mecanisme útil per a l'elecció de quelcom rellevant, significatiu o, és clar, transcendent. És així com unes primàries destinades a l'elecció d'un càrrec secundari, molt condicionat, o irrellevant, no tenen cap sentit. De fet, la lògica ens ha de portar a pensar que aquests procediments de primàries, amb els recursos humans, materials tècnics i econòmics que necessiten, tenen sentit per a l'elecció dels lideratges més alts dels partits (o candidats), però no és menys cert que hi pot haver la temptació de destinar-los a processos d'elecció de càrrecs més simbòlics que no pas amb poder executiu o de decisió real. En aquest sentit, i si ho apliquem en el model de partits català (o espanyol), un bon exemple d'això seria la realització de les primàries de manera separada a l'elecció (i per tant, congrés) del partit polític corresponent. I és que per tal de garantir la transcendència de l'elecció (a) i la capacitat de lideratge i decisió (b) del líder escollit mitjançant primàries, una elecció separada en el temps (abans, s'entén) és decisiva en aquest sentit. O mirem-ho al revés: un procés impecable de primàries però on els resultats es proclamen en el darrer moment del congrés, amb la resta dels òrgans del partit o de la candidatura ja decidits, resta força transcendència, és clar, a tot el procés.
Sisè i darrer element, i relacionat amb l'anterior: la simultaneïtat. Per tal de garantir la resta de característiques necessàries per qualificar tot procés d'elecció de lideratge de procés de primàries cal que tot el cos electoral cridat a participar de les eleccions ho faci simultàniament, en un calendari i lloc(s) concret(s). No s'entendria per tant, com a primàries, els processos on diferents porcions del cos electoral cridat a decidir ho faci en períodes diferents, i amb condicions diferents, és clar.
Les primàries són un mecanisme mitjançant el qual s'obre a tot el cos electoral (1) en condicions de transparència (2), competitivitat (3), neutralitat (4), transcendència (5) i simultaneïtat (6), l'elecció d'un determinat lideratge o candidat d'una força política. Com veurem a continuació, totes aquestes condicions són necessàries per poder qualificar de primàries a un mecanisme d'elecció de lideratges.
En primer lloc, el primer element imprescindible és el volum del cos electoral convocat a participar en l'elecció. És així com les primàries requereixen que siguin cridats de forma efectiva a la participació tot el cos electoral: tots els militants (a), simpatitzants (b) o electors - ciutadans (c). O dit d'una altra manera, aquells processos en els que no puguin participar o siguin cridats a fer-ho la totalitat (com a mínim) de membres (militants) d'aquella formació política, no podran ser qualificats com a processos de primàries.
La decisió sobre quin ha de ser el cos electoral cridat a la decisió és fonamental, sobretot tenint en compte el que jo anomeno el síndrome del militant miop (o egoista), en el sentit del biaix que hi ha entre les preferències ideològiques entre els militants - activistes (a) i els votants (b) d'un determinat partit o candidat. He formulat aquesta teoria en aquest article i ho he exemplificat en el cas de les primàries laboristes al Regne Unit, entre altres.
En segon lloc, cal que aquesta crida a la participació, decisió i elecció es faci en condicions de transparència. És a dir, amb claredat normativa pel que fa al què, qui, quan, com i on es pot participar, en un procés on els electors s'han de sentir clarament informats sobre la seva mecànica, per tal que la crida a la participació sigui efectiva, sense frau i, és clar, amb una suficient participació.
Tercer aspecte destacat: la competitivitat. Les primàries no són un procés electoral ampli fet per legitimar a un líder, sinó que han de ser necessàriament competitives en el sentit que hi hagi capacitat d'enfrontament i discussió en el procés, més enllà fins i tot que finalment hi hagi o no un o més candidats. Dit d'una altra manera, la competitivitat no és tant el requisit necessari que l'elector hagi d'escollir entre més d'un candidat, sinó que en el procés, hi hagin hagut les condicions necessàries per tal que s'hi hagin pogut presentar altres candidats, amb independència de si al final hi opten o no. És així com hem de desmentir la suposada afirmació que equipara primàries a l'elecció entre més d'un candidat, però també és cert que les primàries no són sinònim d'un procés per a la legitimació d'un líder que s'hi ha presentat sense opcions de competència per part d'altres. Aquest aspecte és sovint confós, i esdevé clau per entendre què són i què no són les primàries.
Quart aspecte, i relacionat amb l'anterior: la neutralitat. Fem referència aquí a la necessària neutralitat que han de tenir els òrgans d'arbitri, organitzadors, polítics i logístics sobre els quals recau el procés de primàries. És així com esdevé fonamental que els responsables d'organitzar el procés, els òrgans d'arbitratge o de garanties del sistema electoral de les primàries, els aspectes logístics i els condicionants polítics han de ser raonablement neutrals per tal de permetre la resta d'elements que caracteritzen a tot procés de primàries. De fet, davant tot procés de primàries, les estructures del partit passen a ser l'arquitectura que sustenta a tot el procés i, com a tal, ha de ser equilibrada i neutral per tal que en els locals, mecanismes i òrgans arbitrals del partit s'hi puguin acomodar les primàries.
Cinquè factor: la transcendència. Les primàries han de ser un mecanisme útil per a l'elecció de quelcom rellevant, significatiu o, és clar, transcendent. És així com unes primàries destinades a l'elecció d'un càrrec secundari, molt condicionat, o irrellevant, no tenen cap sentit. De fet, la lògica ens ha de portar a pensar que aquests procediments de primàries, amb els recursos humans, materials tècnics i econòmics que necessiten, tenen sentit per a l'elecció dels lideratges més alts dels partits (o candidats), però no és menys cert que hi pot haver la temptació de destinar-los a processos d'elecció de càrrecs més simbòlics que no pas amb poder executiu o de decisió real. En aquest sentit, i si ho apliquem en el model de partits català (o espanyol), un bon exemple d'això seria la realització de les primàries de manera separada a l'elecció (i per tant, congrés) del partit polític corresponent. I és que per tal de garantir la transcendència de l'elecció (a) i la capacitat de lideratge i decisió (b) del líder escollit mitjançant primàries, una elecció separada en el temps (abans, s'entén) és decisiva en aquest sentit. O mirem-ho al revés: un procés impecable de primàries però on els resultats es proclamen en el darrer moment del congrés, amb la resta dels òrgans del partit o de la candidatura ja decidits, resta força transcendència, és clar, a tot el procés.
Sisè i darrer element, i relacionat amb l'anterior: la simultaneïtat. Per tal de garantir la resta de característiques necessàries per qualificar tot procés d'elecció de lideratge de procés de primàries cal que tot el cos electoral cridat a participar de les eleccions ho faci simultàniament, en un calendari i lloc(s) concret(s). No s'entendria per tant, com a primàries, els processos on diferents porcions del cos electoral cridat a decidir ho faci en períodes diferents, i amb condicions diferents, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada