L'estructura i organització interna de l'EAJ-PNV. Molt més que bicefàlia entre partit i govern.

Després d'un hivern de vertigen polític, el 2016 inicia un horitzó aparentment serè sense eleccions i, en conseqüència, ve temps de reflexió interna per als partits, que bé per canvis sobtats o per calendari, els hi pertoca organitzar els seus respectius congressos enguany. Tant és així que gairebé tots els partits polítics amb representació parlamentària tenen anunciats conclaves per als propers mesos. És moment per tant, de parlar d'estructura i organització dels partits polítics.

Evolució de la identitat corporativa del PNB.

Si parlem de partits polítics forts, o en els que emmirallar-nos per la seva estructura, solvència i solidesa, n'hi ha un que sobresurt en força per sobre dels demés. Estem parlant, és clar, del Partit Nacionalista Basc. En aquest article no abordarem la història, ni tant sols la ideologia d'aquest partit polític, sinó que ens fixarem en la seva peculiaríssima estructura interna i organització, amb l'objectiu d'aportar elements per a la reflexió en aquest apassionant semestre de vida interna dels partits.

De l'organització interna del PNB sorprenen molts elements: la seva famosa bicefàlia entre el líder del partit i el candidat a lehendakari, és un partit que no té congressos (de fet, és un partit semi-assembleari), però en canvi sí disposa d'un sistema de primàries per a la elecció de tots els seus representants, l'estricte règim de limitació de mandats i d'incompatibilitats, la presència d'elements que representen el poder legislatiu, executiu i judicial del partit a tots els nivells territorials, no hi ha organitzacions o agrupacions sectorials... i així un llarg etcètera.

Militància: participació i deures.

Un dels primers detalls que sorprèn quan es llegeixen els estatuts del PNB és el seu funcionament com a partit de quadres, més que no pas com a partit de masses o catch-all. Així doncs, hi ha algunes restriccions a la militància que em semblen especialment rellevants: (1) Los afiliados o afiliadas que hubiesen causado baja voluntaria en EAJ-PNV sólo podrán solicitar su reingreso en la correspondiente Organización Municipal una vez transcurridos dos años a partir de su baja efectiva. No se entenderá como baja voluntaria a estos efectos aquella que viniese derivada de exigencias legales relacionadas con la profesión o puesto de trabajo del afiliado afectado o de la afiliada afectada [article 6.4 dels Estatuts]. (2) Se impartirán cursos de formación para asegurar el conocimiento por los afiliados y afiliadas de todo lo relativo a planteamientos ideológicos, programa y organización de EAJ-PNV. [article 9.2] (3) La adquisición plena de los derechos de afiliado o afiliada, en lo que se refiere a ser elegible para cargos internos y a facultad de avalar a quienes soliciten el ingreso en EAJ-PNV, se alcanzará tras dos años [article 12.1]. (4) Son obligaciones fundamentales del afiliado y afiliada: (...) Participar activamente en la acción política de EAJ-PNV. (...) Asistir a las Asambleas de su Organización Municipal y a los actos convocados por EAJ-PNV.  [Article 13.4 i 13.5].

Separació de poders i respecte a l'autonomia municipal i territorial.

Estructura organitzativa del PNB. Font.

Els nacionalistes bascos posen molt èmfasi en aquests dos conceptes. D'una banda en la autonomia de les seccions locals i territorials, cosa especialment favorable en un territori com el País Basc, on l'estructura de poder està molt fonamentada en les diputacions forals, més que no pas en la nació o en la seva capital, Vitòria. I de l'altra banda (i això és únic en el sistema de partits català i espanyol), en la separació de poders, amb la creació sobretot de tribunals o elecció de jutges, en el seu cas, que vetllen pel compliment dels estatuts i el respecte a les decisions preses per les assemblees municipals, territorials o nacional. (1) Estructura sus órganos internos desde la separación de poderes o funciones. (..) Asume los principios de separación de cargos internos y externos, de no acumulación de poder y de no confusión entre la figura del que controla y la del que ha de ser controlado. [Article 18 c) i e)] (2) Corresponde a la Asamblea Municipal (...) Elegir (...) al Juez, Jueza o Tribunal Municipal. [Article 33 d)] (el mateix passa a nivell territorial i nacional: les respectives assemblees elegeixen als respectius tribunals regionals i nacional de justícia del PNB).

El paper dels jutges i tribunals en el sí de l'estructura interna del PNB.

Províncies (territoris) en els que s'estructura el PNB. Font.

Com hem dit, els nacionalistes bascos disposen d'un poder judicial propi, que emana (i que depèn només de) l'assemblea respectiva (municipal, territorial o nacional), i que tenen com a principals funcions: (1) la función disciplinaria, y la resolución de impugnaciones contra acuerdos de los órganos de EAJ-PNV adoptados sin reunir las condiciones reglamentarias o excediéndose en sus competencias. [Article 67]. Així mateix, la seva estructura és la següent: (1) En cada Organización Municipal habrá un Juez, Jueza o Tribunal Municipal, formado por tres afiliados/ afiliadas, con dos años de antigüedad en la afiliación, elegidos por la Asamblea Municipal para un periodo de dos años. En las Organizaciones Municipales de hasta 100 afiliados y afiliadas, será potestativo el Juez o Jueza. En las de más de 100 y hasta 300 afiliados y afiliadas, se podrá optar por contar bien con un Juez o Jueza, o bien con un Tribunal. En las de más de 300 afiliados y afiliadas será preceptivo el Tribunal Municipal. [Article 69] Sistemes similars existeixen per a l'elecció dels tribunals provincials i nacional.

Democràcia interna i primàries per a l'elecció dels càrrecs i representants.

Composició actural del Euzkadi Buru Batzar (executiva nacional del PNB).

El PNB té internalitzat el sistema de primàries per a tots els seus representants, o el què és el mateix, és el conjunt de la militància (les assemblees municipals, territorials o nacional), les qui escullen els seus dirigents, tant interns com candidats. Dit d'una altra manera, no hi ha un sistema de ternes, tant típic del sistema polític català (cada municipi escull els seus candidats i és l'executiva del partit qui el·labora la llista en base a aquestes propostes), sinó que els candidats a lehendakari o president d'una diputació, posem per cas, es voten per les seves respectives assemblees (nacional i territorial seguint l'exemple). (1) Los candidatos o candidatas a Presidente o Presidenta de las Juntas Generales de Araba, Bizkaia y Gipuzkoa, y a Presidente o Presidenta del Parlamento Foral de Nafarroa, así como a Diputado o Diputada General, a Presidente o Presidenta del Gobierno de Nafarroa o a Consejero o Consejera General del departamento de Pirineos Atlánticos, serán también elegidos o elegidas por la Asamblea Territorial respectiva, en base a las propuestas que presente el Consejo Territorial respectivo. [Article 83.2]. (2) Los procesos electorales internos se substanciarán en régimen de sufragio universal, igual, libre, directo personal. El voto será secreto, salvo que la Asamblea correspondiente acuerde por mayoría cualificada del 90 por ciento de sus miembros presentes con derecho a voto otro sistema de votación. Este acuerdo tendrá que adoptarse en votación secreta. 2. En la elección de cargos internos y de candidatos y candidatas a cargos públicos se tendrá en cuenta lo dispuesto en el Plan para el Equilibrio de Mujeres y Hombres en EAJ-PNV y en el Plan de Normalización del Uso del Euskera, vigentes en cada momento. 3. En el ejercicio del derecho de sufragio no se admitirán en ningún caso listas cerradas ni cualquier otro mecanismo que obligue a los afiliados y afiliadas a votar una lista en su totalidad. [Article 90].

Limitació de mandats, elecció de dirigents basco-parlants i incompatibilitats.

Quadre amb el complex sistema d'incompatibilitats del PNB

Un dels elements que més sorprèn de les normes internes del PNB és el requeriment de ser basco-parlant (euskaldun) per a alguns dels seus càrrecs més rellevants: el president del  Euzkadi Buru Batzar (el Comitè Executiu Nacional del partit), el president del Tribunal Nacional de Justícia, el president de la Comissió Nacional de Garanties i Control i el candidat a lehendakari. (1) 1. La duración de los mandatos será de dos años para los cargos ejecutivos municipales y de cuatro para los órganos ejecutivos territoriales y nacional. 2. El mandato de los y las representantes en la Asamblea Nacional será de igual duración y simultáneo al de la Ejecutiva Nacional, si bien no finalizará en el caso de que el Euzkadi Buru Batzar fuera removido durante ese período. (...) La reelección de los cargos internos sólo podrá efectuarse por una sola vez, debiendo transcurrir un mandato para poder acceder a una nueva elección. No obstante, la Asamblea competente para la elección de tales cargos podrá, de manera expresa e individualizada, excepcionar la aplicación de esta limitación a la reelección. [Articles 91 i 92]. Així mateix, el règim d'incompatibilitats dels nacionalistes bascos és tant estricte que, excepte en comptadíssimes excepcions, qualsevol càrrec al govern (municipal, foral o nacional) o representatiu (a tots nivells), és incompatible amb qualsevol càrrec orgànic intern dins del partit al mateix nivell. Dit d'una altra manera: un diputat al parlament basc (nacional) pot ser president del partit a una província (foral), però no ser membre de la executiva (EBB) del partit. Un alcalde (municipal) pot tenir un càrrec a nivell provincial, però no pot ser el president del PNB al seu municipi. O un president d'una diputació foral, pot ser membre de la executiva nacional del partit, però no liderar-lo a la seva província.

Aquestes són només algunes peculiaritats de l'estructura interna, el funcionament i l'organització del PNB que si bé, en part obeeixen a la pròpia idiosincràcia, tradició i característiques del País Basc, algunes d'aquestes característiques són interessants alhora d'abordar la necessària reforma interna dels partits catalans, en especial aquells que ostenten també el govern de la Generalitat.