Quan analitzem les enquestes electorals, solem fixar-nos en la projecció del resultat electoral (1), la intenció de vot directa i/o indirecta i la seva tendència (2) i la puntuació 0-10 sobre els diferents candidats (3), per aquest ordre.
De fet, sovint s'utilitza la nota dels diferents candidats com a contrapunt als pronòstics electorals, com succeeix amb els baròmetres semestrals de l'Ajuntament de Barcelona, o en enquestes que mostren situacions properes a un doble o triple empat. Però la nota mitjana dels diferents candidats electorals no és un indicador gaire fiable i, de fet, darrera de mitjanes aritmètiques que mostren un "aprovat", gairebé sempre s'hi amaga una forta polarització política.
I és que la puntuació als diferents candidats s'obté de fer la mitjana aritmètica d'entre totes les valoracions (0 al 10) i, per tant, no mostren els cada cop majors índex de rebuig dels candidats més polaritzats. Dit d'una altra manera, darrera d'una mitjana aritmètica d'entre 4 i 5 sobre 10, sovint s'hi amaguen moltes puntuacions extremes (tant molt baixes com molt altes), i no pas un aprovat generalitzat que sembla suggerir aquesta mitjana.
Davant d'això 3 reflexions. La primera és que no ens en podem refiar de la nota mitjana dels candidats a les enquestes electorals per treure'n conclusions en termes de simpatia sobre el conjunt dels votants, sinó que en tot cas hauríem d'utilizar com a referència la mediana.
La segona reflexió és que aquest és un fenomen creixent (el de la polarització en la puntuació dels candidats polítics) i, com a mostra, la referència de quan Josep Antoni Duran i Lleida era el polític millor valorat (en termes de mitjana aritmètica). La polarització política és un fenomen multicausal, però fortament vinculat als canvis comunicatius de les darreres dècades, i molt particularment de les xarxes socials. No només perquè més canals de comunicació (tant off com online) impliquen més polarització (com una forma també de diferenciar-se de la competència i així aconseguir la supervivència del mitjà), sinó que específicament en les xarxes socials, aquestes estan basades en algoritmes que tendeixen a reforçar allò en que crea cada usuari (client), prioritzant els continguts / perfils en que hi està d'acord per tal de retenir durant més temps la seva atenció (més temps = més oportunitats per visualitzar els anuncis i rastrejar més dades) i aconseguir que aquest faci més interaccions (més clics significa també més dades i més ingressos).
I la tercera reflexió és que aquesta polarització política, i particularment en el context de la precampanya / campanya (faig la diferenciació aquí en funció del moment en què el valor marginal de mobilitzar al potencial elector és superior que no pas el de tractar de convèncer-lo), i de mobilització / persuassió, podem utilizar aquest element a favor nostre. Per fer-ho, proposo la següent guia pràctica:
En la fase de la precampanya (és a dir, en el context temporal en el que el nivell de soroll electoral és encara moderat i ens permet convèncer als potencials votants, que encara no estan saturats de missatges polítics i les eleccions no són immediates), sobre els votants propers podrem dur a terme una estratègia de captació de dades i recaptació de fons (1), mentre que sobre els votants rivals ens hi podrem adreçar via missatges específics microsegmentats, evitant aquells elements que provoquin una major animadversió (per raó de candidat, llengua, logotip de partit, símbol, etc.), (2).
En canvi, en els dies de campanya estricta (allà on el soroll polític és tant elevat que fa que el cost marginal de convèncer a un potencial votant sigui molt més gran que no pas el de mobilitzar a l'elector proper), haurem de dur a terme estratègies per tal de mobilitzar al màxim als votants propers, també mitjançant la confrontació (3), i desmobilitzar als votants del/s nostre/s partit/s frontera (4).
Si tenim clara i seguim aquesta matriu de doble factor (campanya / precampanya en el calendari, i convèncer / (des)mobilitzar), podrem aprofitar la polarització política a favor nostre, en un fenomen que tot indica que creixerà i el qual ens obliga a trencar amb els vells esquemes i creences de les campanyes electorals de dues dècades enrere: les campanyes són per convèncer als votants, la gent propera no necessita incentius per anar a votar al nostre candidat, no cal fer campanya mesos abans de les eleccions i menys encara si estem al govern, les xarxes socials amplifiquen per sí soles el nostre missatge, la participació afecta per igual a tots els partits i té un efecte neutre en les eleccinos, i així un llarg etcètera de tòpics que han esdevingut encara més erronis en els darrers temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada