dilluns, 20 de febrer de 2006

Corporativisme polític a la catalana?

L’article 28.2 de la Constitució Suïssa declara, explícitament “els conflictes es solucionaran en la mesura del possible mitjançant negociació o mediació”. Un altre article, el 45.2, cita “[…] la Confederació, consulta als cantons quan aquests es vegin afectats en els seus interessos”.

Imatge del Parlament Suís. Font.
Aquests són només dos exemples del corporativisme polític (corporativisme democràtic segons Peter J. Katzenstein) suís. Es tracta ni més ni menys que l’ideologia del interès social. Els suïssos, al igual que els austríacs (per posar els dos exemples paradigmàtics), creuen que el conflicte polític s’emmarca dintre del bé públic, un particular estil de negociació política, caracteritzat per ser voluntari, informal i continu, afavorint els intercanvis entre els diferents actors polítics, i donant previsibilitat al conflicte, que al seu torn, afavoreix la resolució del mateix.


El sistema polític suís, considerat com a exemple paradigmàtic d’una democràcia de consens, ens mostra en el procés polític, l’agregació de tots els actors implicats, que si bé no estan exempts de discrepàncies, són capaços de cedir, acordar en el marc de l’interès social, els projectes polítics, particularment les lleis, intervenint al llarg de tot el procés. Tot això ve afavorit per la petita burocràcia Suïssa, que es recolza en els actors privats, com a font d’informació, estratègies i solucions. A diferència d’aquí, el corporativisme no és quelcom pejoratiu, ans al contrari, el diàleg, consens i l’acord forma part del sistema polític suís, entre tots els actors implicats, és un dels pilars del seu sentiment nacional.


A Catalunya però, el corporativisme ens denota quelcom negatiu, antidemocràtic, ho relacionem amb el tràfic d’influències, la prevaricació i la malversació de la funció pública. Pocs defensen l’associació per lliure interès dels ciutadans, la defensa dels seus interessos i la seva agregació mitjançant associacions en l’àmbit privat.


Sembla però, que els suïssos varen descobrir els avantatges de la democràcia de consens, però sobretot del corporativisme polític, més d’un segle abans que nosaltres. Tot just ara comença a sorgir el debat sobre la participació política, els nous models de democràcia; això sí, evitant el mot “corporativista”, que continua sense agradar-nos.


El model polític i de presa de decisions suís, té moltes eines que poden servir per a afavorir també aquí, per als mateixos objectius que al petit estat de l’Europa central. Ara bé, no podem observar aquest model com quelcom ideal o perfecte, ja que ni la democràcia de consens és substancialment exportable aquí, ni el model corporativista resulta sempre idoni.


En un futur no gaire llunyà, ens haurem de començar a plantejar quin és el camí que ha de seguir el nostre sistema polític, no podrem seguir molt més deixant al sistema evolucionar cap enlloc, sense admetre que té errades, ni volent analitzar seriosament les eines i reformes que necessita. Potser és que també ens hem oblidat que el sistema polític ha d’estar al servei dels ciutadans, i no al inrevés. Fet que els suïssos varen descobrir fa un segle i mig. També en això ens porten la capdavantera.
Publica un comentari a l'entrada