dilluns, 13 de març de 2006

Pal o pastanaga a Cuba?

Ara fa justament 10 anys, el 12 de Març de 1996, el President Bill Clinton signava la Cuban Lberty and Democratic Solidarity Act. Més coneguda com a Helms-Burton Act. De ben segur que el nom diu poc o res al lector, però aquesta llei no va passar desapercebuda per a la comunitat internacional, i menys encara per a les relacions americano-cubanes, o millor dit, les no-relacions. 
Aquesta llei suposà en resum, la catalogació, reglamentació i elevació a rang de llei, de moltes de les sancions econòmiques i prohibicions que de facto, el govern dels Estats Units imposava a l’illa caribenya. La llei, posa un especial èmfasi en l’aïllament, la condemna i la pressió sobre el règim castrista. Al mateix temps, es configurava d’alguna manera, un full de ruta o pauta per a una transició i un futur règim democràtic a l’illa.


El primer que cal valorar, és el context en què s’aprovava aquesta llei. Després de la caiguda de la URSS, Cuba esdevenia gairebé l’únic referent visible del comunisme a nivell global. Un referent a més, que no sofria la sort de la resta de repúbliques soviètiques. Calia doncs, llavors més que mai, posar fi al règim de Castro.


La recepta era més del mateix és a dir, més sancions, més aïllament. Molts es preguntaran si la recepta és bona o no, sobretot tenint en compte que l’any 96, portava 30 anys sense cap èxit aparent. Per tal de contestar la pregunta, utilitzaré un exemple que si bé allunyat, ens pot ser útil.


El professor Vicenç Navarro, gens sospitós de ser un neocon o un falcó republicà, explicava que a principis de la dècada dels 90, el règim de l’apartheid de Sudàfrica, va demanar assessorament a la universitat on ell impartia classes,la John Hopkins University. El règim, volia ser assessorat sobre un programa de creació de centres de salut al Nord del país, on es concentrava de manera gairebé exclusiva la població negra del país, privada de tots els drets i llibertats.


Aquesta petició del govern Sudafricà, va provocar un intens debat en el sí de la Universitat. Per una banda, la iniciativa semblava bona, i potser així s’aconseguia empènyer en certa mesura al règim cap al reconeixement dels drets de la població negra. Però per l’altra, que un dels centres acadèmics i científics més prestigiosos del món assessorés al tirànic règim africà, donaria legitimitat a aquest, en un moment d’aïllament internacional i condemna cap a aquell govern.


Quina va ser la decisió de La universitat? Sens dubte, la segona opció. L’apartheid només pretenia guanyar cert prestigi i credibilitat en un context d’aïllament internacional. Pretenien crear quatre centres sanitaris per tal de millorar la seva imatge. I ningú millor que la John Hopkins, com per a aconseguir-ho. Accedir al contracte d’assessorament hauria segut caure en la trampa, i donar prestigi al règim, a canvi de res. De fet, i segons el mateix Navarro, els exiliats sudafricans demanaven la no-intervenció, ja que qualsevol legitimació al règim seria remar en contra dels esforços per deslegitimar la dictadura. Que al cap i a la fi, és la que pot fer-la caure.


Fa pocs mesos, el Parlament Europeu, aprovava una resolució instant a analitzar la situació de les relacions UE-Cuba, donat els pocs fruits (si es que n’ha generat algun) de les polítiques d’apropament i de cooperació. Una clara aposta doncs, pel retorn al aïllament i a la mà dura amb el règim comunista.


Esperem doncs, que la Helms-Burton Act pugui donar els seus fruits, i no haver d’esperar 30 anys més.
Publica un comentari a l'entrada