El perfil dels qui s'abstenen

Ahir, el govern de la Generalitat presentava amb roda de premsa, l’Enquesta sobre Participació Política a Catalunya (podeu consultar-la aquí, amb format pdf). La mostra, 6.900 enquestes estan estratificades amb funció de la mida dels municipis i amb un marge d’error de +/- 1,38, tot això fet amb el mètode CATI entre els dies 6 i 23 de novembre.

Continuant amb la metodologia, destaca el tractament de les qüestions per detectar al abstencionista. Dit d’una altra manera, davant una enquesta telefònica, resulta complicat que hom confessi el no haver votat (habitualment les enquestes post-electorals aporten entre un 50 i un 100% més de participació electoral que el registrat el dia de les eleccions). En concret la següent pregunta: Quan es pregunta a la gent sobre les eleccions, sovint s’observa que moltes persones no van poder votar per problemes amb el cens electoral, perquè estaven malaltes o, simplement, perquè no van tenir temps. Quina de les següents frases descriu millor la seva situació respecte de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya del passat 1 de novembre? En el millors dels casos, aquesta pregunta esta mal formulada si el que es vol obtenir, és copsar la totalitat dels abstencionistes, i no només els que són capaços de confessar-ho. El mateix estudi reconeix aquesta mancança.

Tot seguit, es pregunta al enquestat sobre si va a votar a totes i cadascuna de les eleccions, només a algunes, etc. Doncs bé, aquí el diferencial entre la participació declarada segons l’enquesta dels electors en les municipals (les que registren sempre un menor nivell de participació, junt amb les europees que per cert, s’obvien a l’enquesta) i les generals (on la participació és sempre superior), és de només 0,9% (86,5% a les municipals i autonòmiques vs. 87,4% a les generals). A la pràctica, el diferencial entre unes i altres és de fins a un 20% (per ampliar aquesta qüestió, podeu consultar aquest article).

Ens trobem doncs, amb una enquesta mal dissenyada i molt esbiaixada, tal i com hem vist que ens condicionarà força les conclusions que en puguem extreure a partir dels seus resultats. Em centraré en aquest article però, amb el qui, deixant el perquè per a una posterior ocasió.

El primer dels elements a destacar és en quin moment els electors decideixen anar a votar (1) i per quin partit (2). Així doncs, el 84% dels electors havia decidit anar a votar abans de la campanya electoral (1) i el 72% ja havia decidit anar a votar clarament una determinada força política (2). Sobre aquest factor, el paper de les campanyes electorals (o el seu objecte), he escrit aquí abastament (entre altres, aquest article), però mai s’insistirà prou en que les campanyes electorals tenen com a objectiu mobilitzar i no pas convèncer, especialment amb les campanyes aquí, que duren només 15 dies. Dit d’una altra manera, encara que l’objectiu fos (que insisteixo, no és així) convèncer al electorat, en 15 dies, molt difícilment hi hauria temps material per fer-ho.

El mateix podem afirmar en relació amb l’efecte sobre els electors de les enquestes electorals. Així, 86,2% dels enquestats que van declarar haver votat l’1N o bé va ignorar o bé no va tenir en compte les enquestes pre-electorals (trobem aquí un més de la infinita llista d’errors en aquest estudi, no es pregunta sobre l’efecte de les enquestes sobre la motivació per anar a votar).

Sorprèn el número d’enquestats que si es repetissin avui les eleccions canviaria el sentit del seu vot: l’11 dels que van declarar haver anat a votar i el 26,5% dels abstencionistes canviarien el sentit del seu vot si s’oferís la possibilitat. Cal tenir en compte especialment aquí el període en que es va fer el treball de camp de l’enquesta, en ple shock posterior a l’anunci del govern d’entesa.

Pel que fa a les principals preocupacions dels enquestat, destaca molt especialment els diferencials de puntuació que trobem entre els abstencionistes i els que van afirmar haver votat en l’àmbit de la cultura, llengua i identitat catalanes (1) i l’autogovern de Catalunya (2). En una escala del 0 al 10, les puntuacions entre els votants són de 7,25 (1) i 7,01 (2), mentre que entre els abstencionistes, les puntuacions són de 6,86 (1) i 6,18 (2).

Si ens fixem amb la ubicació ideològica entre votants i abstencionistes, no trobarem diferències significatives ja que el principal tret característic en aquest àmbit és la molt menor capacitat d’auto-ubicació ideològica dels abstencionistes respecte els votants. Conclusió que no sorprèn a ningú, d’altra banda. On sí però que convé subratllar els trets diferencials, és a l’auto-ubicació respecte l’eix nacional. És així com el 40,3% dels votants i el 48,4% dels abstencionistes se senten tan espanyols com catalans (8,1% de diferencia) i el 8,8% dels votants i el 15,4% dels abstencionistes se senten únicament espanyols o més espanyols que catalans (6,6%).

D’alguna manera, aquesta dada es confirma amb la identificació amb els partits. És aquí on observem que la identificació dels abstencionistes amb CIU i ERC és molt inferior que la que trobem amb els votants. Aquesta observació però, l’hem de fer amb prudència ja que això també pot ser degut a que els votants d’aquests partits són menys abstencionistes (més mobilitzats), amb independència de la seva ideologia.

Per edats, la corba dels abstencionistes és justament la contrària dels votants. És a dir, de la totalitat d’ambdós col·lectius, el 29,3% dels votants i el 46,5% dels abstencionistes tenen entre 18 i 34 anys, mentre que 9,9% dels abstencionistes i el 23,3% dels votants té més de 64 anys.

Els abstencionistes es concentren també en els municipis mitjans: en els municipis d’entre 10.001 i 1 milió d’habitants (per bé que les diferències són molt escasses), i és sorprenentment escàs als municipis més grans (a partir d’1 milió) i més petits (de fins a 2.000 habitants). Territorialment, tampoc trobem diferències gaire significatives, però podem afirmar que els abstencionistes son més nombroros proporcionalment a la província de Barcelona i en molt menor grau a la de Tarragona.

En referència a l’origen dels abstencionistes i el seu lloc de naixement, no observem diferències significatives, però sí si ens fixem amb el lloc de naixement dels pares. Del total d’abstencionistes, un 18,6% són fills de pares nascuts l’un a Catalunya i l’altre a fora, i un 55,5% fills de pares tots dos nascuts fora del país. Les xifres pel que respecta als votants són del 15,1% i 42,3% respectivament.

Els abstencionistes també utilitzen aclaparadorament molt més el castellà com a llengua habitual que no pas els votants (tant a casa,50% vs. 32,3% del total, com a la feina 28,1% vs. 16,9% o amb l’entorn social, 39,4% vs. 22,0%).

Els solters, són molt més abstencionistes que no pas els casats (28,4% vs. 18,2% del total), mentre que els casats són molt més participatius a les eleccions (62,2% del total de votants vs. 51,5% del total d’abstencionistes estan en aquesta situació familiar).

Destaca també que els aturats són molt menys abstencionistes que no pas els que treballen. Del total d’abstencionistes, només un 37% no treballen, mentre que del total de votants, un 46,3% està desocupat. Per professions, es confirma el perfil per edats. És així com els abstencionistes es concentren entre els jubilats i estudiants. No trobem en canvi, diferències estadístiques significatives entre abstencionistes i votants pel que fa a la renta, ni tampoc per classe social (auto-ubicada).

Per formació, trobem diferents nivells en els que hi ha molts més abstencionistes que no pas votants: ESO-FP (37,3% vs. 28,7%) i amb menor mesura, Batxillerat-FP2-COU (32,2% vs. 30,3%). Els abstencionistes també s’han format en major mesura a l’escola pública que no pas la privada (62,2% vs. 56,5%).

L’enquesta també pregunta sobre l’ús d’internet i trobem aquí que els abstencionistes, es connecten a la xarxa lleugerament més que no pas els votants (57,2% vs. 54,7%).

Finalment, pel que fa a l’àmbit religiós, els abstencionistes s’ubiquen molt més com a no creients, ateus i laics, que no pas els votants (24,1% vs. 17,8%).

A mode de resum, transcric aquí el perfil sociològic majoritari dels abstencionistes:

• El 50,9% són homes i el 49,1% són dones

• Tenen menys de 35 anys (46,5%)

• Resideixen en municipis de 10.000 a 50.000 habitants (26,8%) i en municipis de 50.000 a 150.000 habitants (21,2%)

• Viuen a la província de Barcelona (76,8%)

• Han nascut a Catalunya (73,4%)

• Són fills de pare i mare nascuts a fora de Catalunya (55,5%)

• A casa parlen habitualment en castellà (50,0%), a la feina utilitzen tant el català com el castellà (39%), i amb els amics i coneguts utilitzen el castellà (39,4%)

• Estan casats o tenen parella estable (62,2%)

• Tenen fills (56,6%)

• Treballen (62,8%) / per compte d’altri (79,5%) / en el sector privat (76,1%)

• Només han cursat estudis primaris (46%)

• Han cursat els estudis a l’escola pública o concertada (74,9%)

• Els seus fills van o han anat a l’escola pública o concertada (69,2%)

• No tenen mútua de salut personal (66,9%)

• Disposen de menys de 2.000 euros d’ingressos familiars mensuals nets (40,4%)

• Es consideren de classe mitjana (60,1%)

• Es connecten a Internet (57,2%) / per motius de lleure i entreteniment (74,1%) / i per feina o estudis (67,3%)

• Són creients no practicants (49,7%)