dimarts, 1 de gener de 2008

Quin és el país més contaminant del món? Els Estats Units? No! Ucraïna i/o l'Aràbia Saudí

Quan parlem del canvi climàtic, les emissions de CO2 i els acords i negociacions internacionals per tal de fer-hi front de seguida ens ve al cap un país que no només és el responsable de les traves per tal que la comunitat internacional pugui arribar a acords sobre la reducció dels gasos d’efecte hivernacle (1) sinó que a més, és el responsable primer de la contaminació mundial, particularment de l’emissió de CO2 a l’atmosfera (2). Parlem, com no, dels Estats Units.



Pel que fa a la primera afirmació, sovint es relaciona al President George W. Bush la voluntat del seu país de no comprometre’s (per la via dels tractats internacionals) a fer front al canvi climàtic. En aquest sentit, qualsevol anàlisi per mínim que sigui del sistema polític nord-americà desmunta com una baralla de cartes aquesta teoria, atès que com és conegut, és el US Senate i no pas la Casa Blanca, qui té la potestat de ratificar els tractats internacionals. D’altra banda, el fet que un país (pels motius que sigui) rebutgi signar un acord no priva en absolut a la resta a fer-ho, tal i com marquen les normes i costums del dret internacional.

L’objectiu d’aquest article però, no és parlar de la política nord-americana, ni tant sols dels Estats Units. Presentaré a continuació un estudi el·laborat per mi mateix on demostraré la falsedat en la 2a afirmació, és a dir, aquella segons la qual els Estats Units són el país més contaminant i menys respectuós pel que fa a emissions de CO2 del món.

Quan parlem del canvi climàtic, solem referir-nos automàticament a les emissions de diòxid de carboni i és lògic, atès que aquest gas, representa el 55% de la cistella de gasos sobre la qual es calculen els efectes i s’assenten els tractats internacionals sobre la matèria.

Expliquem breument el quadre que il·lustra l’argument d’aquest estudi. Es presenten aquí, els 25 països del món que en el 2002 varen emetre més CO2 a l’atmosfera (el fet de limitar l’estudi només a 25 estats és del tot discutible, és clar). Les dades es presenten en milers de tones mètriques anuals [FONT: Divisió d’Estadística de Nacions Unides]. La tercera columna, ens presenten les dades de població absoluta previstes per al 2007 [Font: CIA World Factbook] (el fet de que contaminació i població facin referència a anys diferents no és rellevant i no altera les conclusions del nostre estudi). La quarta columna és la relació de CO2 per càpita (que explicarem després), mentre que les columnes 5 i 6 mostren les dades del Producte Interior Brut (PIB) en US$ i en US$ per Paritat de Poder Adquisitiu (PPA). Finalment, les dues columnes finals ens mostren la relació entre CO2 i PIB.

Si ens fixem en la emissió volumètrica o quantitativa de CO2 alliberat a l’atmosfera, Estats Units és sens dubte, i de llarg, el país del món que més diòxid de carboni emet, amb prop de 6.000 milions de tones per any, lluny dels 3.300 milions de la Xina. Ara bé, aquesta xifra quin sentit real té? Dit d’una altra manera, ens aporta alguna informació o bé necessitem més elements per entendre quina és la ecoeficiència o la ecotecnologia dels EEUU o de la Xina? Podem utilitzar aquestes xifres sense posar-les en relació amb la seva població o riquesa generades?

En resum doncs, és llògic, que els països que tenen una major població i/o riquesa (en termes de PIB) emetin molt més que no pas aquells països pobres o bé menys poblats. És per això que necessitem posar en relació aquest volum d’emissió global de CO2 amb altres variables.

Fixem-nos ara en quina és l’emissió per càpita. És a dir, en quina és l’emissió de diòxid de carboni descomptant l’efecte que la població (més població implica més emissions) té sobre les xifres globals. De nou, els Estats Units lideren el rànquing amb 19,394 tones/càpita/any, seguit de les 17,582 d’Austràlia i 15,625 del Canadà. Aquí la Xina ocupa un dels darrers llocs del rànquing, amb 2,512 tones/càpita/any.

Ara bé, té sentit parlar d’emissió de CO2 per habitant? Dit d’una altra manera, són els ciutadans els responsables de l’efecte hivernacle, o per contra, ho és la producció de riquesa? Si ens fixem d’on ve el diòxid de carboni que emetem observem que (prenent Espanya com a model), el 78,209% del CO2 emès prové de l’obtenció i el processament de l’energia, el 10,964% de l’agricultura i finalment la indústria, amb un 7,643%.

En resum doncs, acabem de veure com l’emissió de CO2 té un fort lligam amb l’activitat econòmica del país i per tant, hem de posar en relació la contaminació amb la producció de riquesa per tal de veure quan és contamina per tal de produir un determinat valor tal que sigui comparable amb tots els països. És precisament per això que utilitzem el PIB. I subdividim en 2 aquest concepte. D’una banda, les xifres del PIB dels diferents països posades en una mateixa moneda (US$) i d’altra banda, anivellades segons la Paritat de Poder Adquisitiu (PPA) tal que tinguin el mateix valor. És a dir, per tal que cada $ produït als EEUU, tingui el mateix valor que cada $ produït a qualsevol altre país, i no només estiguin en la mateixa moneda, com succeeix a la primera columna.

Fixem-nos primer en la emissió de CO2 per cada US$ produït als 26 països. És a dir, quina és l’emissió de diòxid de carboni necessària per tal de produir una riquesa equivalent a 1 US$ en aquests estats. [Font i metodologia: World Economic Outlook. Fons Monetari Internacional. Dades referents al 2006. Extret de Wikipèdia].

Ocupa el primer lloc en el rànquing Ucraïna!, amb 2,882 tones de CO2 emeses a l’atmosfera per cada US$ produït en el país al any. En segon lloc trobem Iran, amb 1,62 tones CO2/PIB/ANY i en tercer lloc Rússia, que necessita 1,454 tones. Els Estats Units ocupen el lloc número 15, amb només 0,445 tones de CO2 per cada $ de riquesa produït.

Aquestes dades ens donen una visió sobre les característiques de la tecnologia dels diferents països. Un país amb una tecnologia energètica, industrial o agrícola avançada emetrà un baix nivell de CO2 per cada unitat de producció i al inrevés. És així com països que globalment emeten poc CO2 a l’atmosfera, les seves tecnologies poc o gens ecoeficients els fan emetre un enorme volum de diòxid de carboni per cada unitat que produeixen. Aquí també hi afecta el model industrial de cada país, ja que a igual nivell tecnològic un model industrial que aposta per indústries altament contaminants emetrà més CO2 per cada unitat de PIB que no pas un model basat en una activitat econòmica ecològica.

Hem vist les quantitats de CO2 que diferents països emeten per tal de produïr un US$. Veiem ara també el CO2 emès per tal de produïr una mateixa unitat per als 26 països (i per tant, descomptant l’efecte del diferencial de preus i dels diferents poders adquisitius a cadascun dels estats analitzats). És el que s’anomena la Paritat de Poder Adquisitiu (PPA) [Font i metodologia: World Economic Outlook. Fons Monetari Internacional. Dades referents al 2006, extret de Wikipèdia].

El país menys ecoeficient ara és l’Aràbia Saudí, amb 0,815 tones de CO2/PIB en US$ PPA. El segueix de nou Ucraïna, amb 0,767 tones i Rússia, que emet 0,751. Els Estats Units ocupen el lloc número 8, amb 0,451 tones de CO2 per cada US$ PPA.

L'ús d'aquests deflactors (PIB i PIB PPA) ens permet a més, descomptar l'efecte països rics - països pobres de l'equació, que altera d'una forma dramàtica les xifres sobre l'emissió de gasos contaminants. Al principi comentàvem què és lògic que els països més rics contaminin més que els més pobres, donat el seu major desenvolupament, consum energètic, mobilitat, etc. Doncs bé, com que aquí mesurem quan CO2 es necessita per produïr una unitat de producció (que a més, té el mateix valor per a tots els països si prenem el PPA com a deflactor), eliminem aquest important efecte distorsionador del desenvolupament econòmic sobre el canvi climàtic.

Acabem de veure per tant que per tal de poder valorar l’emissió de diòxid de carboni d’un país hem de posar la xifra en el context de la seva producció de riquesa i sobretot quant de CO2 necessita el país per tal de produir una mateixa unitat. I en aquest sentit, el país del món menys ecoeficient o millor dit productivoeficient és Ucraïna o l’Aràbia Saudí, depenent si utilitzem xifres nominals (Ucraïna) o deflactades per Paritat de Poder Adquisitiu (Aràbia Saudí). Per cert, en totes les relacions tanca el rànquing Malàsia, essent el país més productivoeficient dels 26 analitzats.

Acabem de veure com, si analitzem en profunditat l’emissió de CO2 i la posem en el context de l’activitat econòmica del país en qüestió, els Estats Units no són, ni estan en la capçalera, el país més contaminant del món.

Publica un comentari a l'entrada