diumenge, 11 de gener de 2015

Candidat nou, a l'oposició, poc conegut i amb menys recursos. Què faig? (I)

Analitzem una situació habitual per campanya
A pocs mesos per a les eleccions municipals, de ben segur que molts es sentiran més o menys identificats amb aquesta situació: partit a l'oposició (o fins i tot al govern, aquest fet no és molt rellevant per al que analitzarem aquí), amb un cap de llista nou, escollit fa molt poc temps i per tant amb poc marge de maniobra fins al maig, sovint escollit després d'un procés més o menys traumàtic a nivell intern i que no ha servit per transmetre credibilitat cara enfora, amb un nou equip amb moltes ganes però amb un nivell de coneixement (usarem aquí notorietat i popularitat com a sinònims també) molt escàs, amb un partit amb pocs recursos per dur a terme una campanya intensiva i amb un grup municipal menys tensionat del que fora desitjable.

En aquesta situació (ben habitual a hores d'ara arreu del país), els candidats o equips de campanya solen requerir, fonamentalment, treballar tres aspectes: la notorietat (1), la credibilitat (2) i la construcció i comunicació del missatge polític, o el que vindria a ser mateix, la construcció i transmissió de l'alternativa o missatge (3). Aspectes ordenats de més a menys urgència o importància diria jo. Aquí analitzarem el primer i el més important: la notorietat.

La notorietat no és res més que la proporció de potencials electors que coneixen (saben qui és) al nostre candidat (ull, no confondre amb la coalició o partit que representa). I és que el primer aspecte que tot candidat ha de treballar (i més encara si es parteix del context detallat a l'inici) és que la gent que el pot votar (tota la massa electoral, o bé la part de l'electorat potencialment proper) el conegui. Això, és més difícil encara quan hi ha fortes restriccions econòmiques (manca de recursos per fer una campanya intensiva) o mediàtiques (mala relació amb els mitjans de comunicació, bé fruit del procés traumàtic de la seva elecció, bé fruit del seu suport al partit qui governa / alcalde, per exemple). Com es pot incrementar la notorietat en unes circumstàncies tant, a priori, adverses? La paraula clau és: optimitzar.

Les seccions censals són tant útils com desconegudes
El primer que hem de fer aquí és identificar els nostres potencials electors i oblidar-nos de la resta. Cal delimitar els barris del municipi on tenim un potencial de vot latent (per exemple amb el diferencial de vot entre unes eleccions i les municipals), o bé els feus electorals del partit al qual el nou candidat s'haurà d'adreçar primer. Això és molt més fàcil del que sembla amb les dades de les eleccions separades per seccions censals (en els municipis que hi ha més d'una secció censal, la enorme majoria, és clar). Amb aquestes dades no només podem identificar territorialment els nostres potencials votants sinó que també podem identificar les bosses de votants latents que hi ha entre eleccions que ens voten (al nostre partit) molt (catalanes o estatals, posem per cas) i poc (municipals, per exemple).

Tant important com el territori però és la segmentació per la resta de qüestions. Hem d'identificar les franges d'edat, sectors, activitats econòmiques, hàbits de consum o culturals, etc... on tenim aquest vot potencial. Aquí ens podem ajudar d'estadístiques i estudis sobre la matèria a nivell supramunicipal o català (qualsevol estudi post-electoral, per exemple) i llavors, aterrar les dades adaptant-les al perfil socioeconòmic del nostre municipi.

Ara ja tenim el nostre univers i així veiem com aquell nivell ínfim de notorietat (sobre tot el cos electoral del municipi) ara ja no ho és tant, ja que un cop definit aquest univers ens hem d'oblidar completament de la resta del cos electoral. Cada minut, euro o esforç dedicat fora d'aquest univers serà infinitament menys productiu que el temps o recursos destinats dintre, i com que totes dues coses són escasses, no estem per perdre el temps o els diners, oi? O el què és el mateix: necessitarem menys temps i diners per tal de treballar a fons aquest (i només aquest) univers. I si sortim fora del nostre univers ho hem de fer NOMÉS quan la credibilitat (2) i l'alternativa o missatge (3) ho requereixin.

Tornant a la situació hipotètica del principi, de ben segur que ens trobem en un moment on la marca del partit que representa el candidat resta (o com a mínim, no suma), més enllà dels votants fidels (els quals, requereixen un tractament específic i que abordarem més endavant). I aquí de nou hem d'optimitzar.

D'una banda, hem de substituir el logo del partit a tot arreu per la foto del candidat. Dit d'una altra manera, hem de crear una logo-marca pròpia del candidat i subsituir el logo del nostre partit per aquesta creació. Per dos motius: d'una banda perquè els votants fidels del partit (i per tant la gent que vota directament la marca política) no necessiten associar el candidat (nou) al partit del qual en són fidels i segona, perquè una bona foto sempre és més seductora que un simple i fred logo d'un partit que, a més, no suma, tal i com hem dit a la hipòtesi d'estudi. Recordem que els votants fidels solen estar més informats que la mitjana del electorat sobre l'actualitat política i coneixeran, és clar, molt més el nou candidat que no pas els qui no ho són i, per tant, no hi ha motius per pensar que utilitzar el logo del partit sigui millor que utilitzar la foto (logo-marca) del candidat.

Els cartells amb la foto només de cara criden més l'atenció
Cal, per tant, buscar (o fer) una foto del candidat el més ampliada possible, preferentment només de cara (una foto només de cara tindrà un grau d'impacte i de record sobre el votant que anem a buscar molt millor que una foto llunyana, per bé que hi ha excepcions en funció de l'edat o anatomia del candidat) que, a més de reflectir el propi caràcter del candidat, aporti proximitat, naturalitat i simpatia, a més, de la sobreimpressió del seu nom. Aquesta logo-marca que hem creat (que fins i tot, podem testar amb els votants o militants més propers), i que substitueix les sigles del partit, haurà de ser present a tots els productes comunicatius de la campanya, sense cap excepció.

Això és especialment important perquè molts candidats en aquesta situació opten per crear un símbol, color o eslògan que els identifiqui, enlloc de la seva foto, fet que en el millor dels casos, és una decisió que malbarata recursos, i en el pitjor, perjudica enlloc de millorar el seu grau de notorietat. I és que si tenim poca notorietat, temps i recursos, com volem que, a sobre que l'electorat no ens coneix, acabi associant posem per cas un símbol (que ens ha costat diners), a nosaltres? És del tot absurd. Altres candidats el que fan és usar el seu nom enlloc de la seva foto, cosa que tampoc té sentit ja que en cap cas una tipografia comunicarà millor que una bona foto, obvi.

Per tant, hem d'impregnar tot el nostre material de campanya, suports digitals o de premsa, o qualsevol altre element (insisteixo, sense excepció) de la foto del candidat. Des de la capçalera de les notes de premsa, fins a la tarja de visita del porta a porta, des del perfil a twitter fins al full de les propostes electorals. En tot allò que fem hi ha de ser present d'una manera destacada la logo-marca (és a dir, la foto) del candidat. Un cop més, el poc material disponible que tinguem l'hem d'optimitzar i esprémer al màximAixí, i només així maximitzarem cada euro o minut de campanya en pro d'aconseguir la màxima notorietat (positiva, és clar), possible.


Publica un comentari a l'entrada