Quin és el paper de les sectorials als partits polítics?

Quan obrim el meló de la organització interna dels partits polítics, especialment en un semestre carregat de congressos com el que ve, un dels aspectes que es repeteix més en el debat en el sí dels partits és sobre el paper de les sectorials. A diferència de la organització territorial (que sol ser més o menys calcada, i adaptada a l'estructura administrativa de la CCAA o de l'Estat), hi ha una gran disparitat en els partits polítics a l'hora d'abordar els militants per sectors o interessos: Des dels partits sense sectorials, com el PNB, fins als partits amb una forta estructura sectorial i representació a les seves executives, com és el cas de CDC.

Analitzarem aquí els diferents models d'agrupació dels militants (1) i representació a l'estructura directiva dels partits (2) de l'àmbit sectorial als principals partits polítics del nostre entorn.

El PNB no té cap mena d'estructura sectorial

Partits sense agrupacions sectorials (1) ni representants sectorials a la seva estructura directiva (2): EAJ-PNV. Tal i com ja vaig analitzar en aquest article, no disposen ni d'agrupacions sectorials, ni de representants sectorials a la seva direcció. 

Partits amb agrupacions sectorials (1) però sense representants sectorials a l'executiva del partit (2): Podemos: La formació violeta en els seus estatuts, equipara en la pràctica totalitat als cercles (unitats d'organització bàsica) sectorials amb els territorials. De fet, per als dos casos no els enumera ni categoritza, però sí els sotmet a normes de validació i control. Podemos també es caracteritza per no tenir un Comitè Executiu reduït, sinó que es fia la representació del partit al Consejo Ciudadano, els membres del qual són escollits directament per la militància. Per tant, poden representar (o no) a l'àmbit sectorial, però en tot cas no hi té cap relació directa.

Partits que no disposen d'agrupacions sectorials (1) però sí representants sectorials al seu òrgan de direcció (2): PP (estatuts), Ciutadans (estatuts): Tots dos partits, tenen un plantejament sectorial molt similar: en els seus òrgans de direcció (anomenats Comitè Executiu, tant al PP com a Ciutadans) hi tenen a dirigents responsables d'alguns àmbits sectorials (no tots), a proposta i a total discreció del líder del partit, però sense seguir un raonament concret (perquè un àmbit sectorial sí i un altre no) ni, menys encara, tenir agrupacions de militants en funció d'aquests àmbits sectorials. En el PP, a més, existeix la possibilitat (article 39 dels estatuts) de crear comissions ad-hoc d'estudi (sectorials o d'altres àmbits), però sense més conseqüències, ni organització ni jerarquia que la pròpia possibilitat de crear-les.

Partits que disposen tant d'agrupacions sectorials (1) com de representants sectorials al màxim òrgan de direcció del partit (2), però sense cap connexió entre sí: PSOE (estatuts) i ERC (estatuts). Tots dos partits disposen d'un model molt similar. D'una banda, tenen un catàleg de sectorials on els militants s'hi poden apuntar (6 en el PSOE i fins a 25 a ERC). Cada sectorial escull a un president el qual, és membre del màxim òrgan entre congressos (Comitè Federal, en el cas del PSOE, i Consell Nacional, en el cas d'ERC). A més a més, al igual com el PP o Ciutadans, les seves respectives executives (Ejecutiva Federal al PSOE i Executiva Nacional a ERC), disposen d'alguns representants sectorials, a discreció, sense cap connexió amb les agrupacions sectorials de la militància, i sense la necessitat de cobrir tots o determinats àmbits sectorials. El cas del PSC (estatuts) és força similar als que hem vist aquí: els socialistes catalans disposen d'un catàleg de fins a 31 sectorials, el president (com a mínim, en funció del número de militants que hi pertanyin) de les quals forma part del Consell Nacional, però sense connexió amb la Comissió Executiva del partit, on si bé el congrés n'escull 32 membres, aquests no han de provenir d'aquestes estructures de l'àmbit sectorial. I al igual que el PSOE, sí hi ha alguns d'aquests membres que tenen responsabilitats sectorials però sense connexió amb les agrupacions sectorials de la militància. El mateix model el segueix ICV (estatuts).

CDC és el partit amb una millor representació sectorial

Partits amb agrupacions sectorials de militància (1) i representants dels mateixos a la direcció del partit (2): CDC (estatuts). Convergència ofereix un ampli catàleg sectorial d'afiliació a la seva militància (22 sectorials), on el president de cada sectorial és membre del Consell Nacional del partit (així com d'altres membres en funció del número de militants de cada sectorial), i on 10 dels seus 22 presidents, són membres del Comitè Executiu de CDC, escollits per la Comissió Nacional de Política Sectorial.

En resum doncs, veiem com la majoria de partits sí disposen d'agrupacions sectorials de militants (1) o de responsables sectorials dins de les seves direccions (2), però gairebé sempre sense relació directa, i sovint utilitzant la responsabilitat sectorial com una excusa per ser a l'òrgan de direcció, més que no pas com una tasca encomanada concreta.