L'ús del big data i la intel·ligència artificial en la comunicació política i les campanyes electorals

Un cas com el de Cambridge Analytica aquí seria impossible.

Aquests dies està sent notícia la reforma de la Llei Orgànica de Protecció de Dades espanyola, en la línia amb el nou Reglament Europeu de Protecció de Dades, molt més garantista, i un exemple més de com la Unió Europea és una illa de drets, enmig d'un mar ple de turbulències. Si llegim la interpretació que en fan la majoria de mitjans de comunicació d'aquest nou text, tots ells venen a dir poc menys que un cas com el "Cambridge Analytica" serà possible a Espanya, o el què és el mateix, que podrem tenir eleccions manipulades segons interessos foscos de potències llunyanes. Res més lluny de la realitat. Per dos motius:

En primer lloc, un motiu que pot semblar secundari, però que per als mitjans (i en conseqüència, per a l'enfocament que en fan d'aquesta notícia) no ho és gens. I és que la legislació electoral espanyola (n'he parlat, entre altres, aquí i aquí ho poso en un exemple recent) impedeix gairebé del tot la publicitat política dels partits, candidatures, etc., als mitjans de comunicació, especialment ràdio i tv, mentre que no regula els mitjans digitals. O el què és el mateix: cada avenç en el món de les xarxes socials i les seves aplicacions polítiques, priva (encara més) als mitjans de comunicació tradicionals del seu antic paper d'àrbitre entre espectadors i líders polítics, així com dels ingressos publicitaris, que es comencen a desviar cap a les xarxes socials.

I en segon motiu, perquè si analitzem el cas Trump i la seva vitaminada victòria ara fa 2 anys, el factor clau no va ser les eines de publicitat política, sinó el contingut (en gran part fals), i pitjor encara, el finançament (possiblement il·legal). Dos aspectes que aquí estan molt ben blindats, i on la normativa europea i la pròpia cultura política, faria gairebé impossible que fossin operatius.

Però... de què estem parlant exactament? Ras i curt, es tracta de l'aplicació del big data i de la intel·ligència artificial a la comunicació política i a les campanyes electorals. O el què és el mateix: les xarxes socials fomenten la nostra expressió pública (1) i interacció amb la resta d'usuaris (2), per tal que així, puguin recopilar quantes més dades millor sobre nosaltres i les nostres interaccions (big data), i amb això a la mà, mitjançant processos de computació (intel·ligència artificial), posar-ho a disposició de tothom que en vulgui fer publicitat, bé siguin clients privats, o públics, és clar. 

Per tant, podem fer arribar el nostre missatge a la gent jove d'un determinat barri d'una ciutat, o a totes les dones d'un municipi, o als empresaris dins del radi d'influència d'un Port, o tants exemples com ens vinguin al cap. I és per això que la publicitat personalitzada (o segmentada), lluny d'aportar soroll, manipular, o tants altres pensaments foscos, pot ser un revulsiu per a la política, perquè utilitza el llenguatge i les eines que avui utilitza la ciutadania (1) (recordem que a Barcelona, el mòbil ja ha desbancat a la TV com a principal eina de comunicació), unes eines amb cada cop més penetració entre tots els sectors de població, i no només entre la gent jove (2), i perquè fa que els ciutadans amb interessos o inquietuds concretes, puguin veure (via publicitat, això sí), propostes concretes i del seu interès específic (3).