Tres notes sobre la campanya electoral andalusa

El proper diumenge, 2 de desembre, tindran llocs les eleccions autonòmiques al Parlament d'Andalusia. Unes eleccions que, a priori, han de confirmar la còmoda victòria de Susana Díaz i del PSOE, fet que desvia més l'atenció cap al lideratge del centre-dreta, en un empat tècnic entre PP i Cs. En conseqüència doncs, seran més una prova de foc per a Pablo Casado, molt més que no pas per a Pedro Sánchez.

Pablo Casado i JuanMa Moreno i les seves parelles a un Mc Donald's de Sevilla.

Tant és així que el nou líder del PP està desplegant una intensíssima agenda de campanya, amb fins a 6 actes al dia (quant la mitjana d'actes públics d'un candidat a unes eleccions catalanes, per exemple, està entre 2 i 4 al dia com a màxim), en paral·lel a l'agenda del candidat andalús, JuanMa Moreno. Tot això permet multiplicar el número de llocs i persones a les quals arriben els dos candidats, per separat (1), incrementar la presència mediàtica total del PP amb declaracions dels seus dos líders (2) i, no ho oblidem, limitar els danys en cas de caiguda dràstica del PP a Andalusia, gràcies a la separació de facto de tots dos polítics (3). Tot això contrasta encara més amb l'escassa presència de Pedro Sànchez a Andalusia en aquesta campanya (ni se'l necessita electoralment, ni la presidenta andalusa li fa gaire gràcia compartir presència amb el seu fins fa poc rival), i de Pablo Iglesias, qui tampoc manté una bona relació amb la líder de la seva plataforma electoral Adelante Andalucía, Teresa Rodríguez. Finalment, i pel que fa a Ciudadanos, el poc carisma del seu líder andalús, Juan Marín, es veurà auxiliat per la presència del líder (i imatge) del partit, Albert Rivera, però sobretot, per la líder catalana Inés Arrimadas, amb un major ganxo electoral a Andalusia que el propi Rivera.

Nou logotip de Cs a Andalusia.

Això em porta a abordar el segon element destacat d'aquesta campanya. Si analitzem les imatges i les logo-marques dels principals partits espanyols, PP, PSOE, Podemos i Cs, veurem com tots ells ofereixen imatges molt clares, estables i uniformes arreu de tot el territori espanyol, utilitzant sempre la mateixa marca, logotips, gràfics i colors... o no? En aquesta campanya, Ciudadanos ha presentat la seva nova versió del logotip de la formació taronja a Andalusia, que hi incorpora de manera força ben resolta els colors de la bandera andalusa. El lector podria pensar que és lògic però... com és que no existeix una versió catalana del logotip de Cs, o basca, o valenciana? La resposta és ben senzilla: la presència d'elements distintius regionals en la comunicació dels partits estatals a Andalusia no és vista com un tret diferencial-excloent, sinó com un gest d'apropament i de re-afirmació de l'identitat, en aquest cas andalusa, un terreny de joc al qual hi juguen tots els partits (el de vendre l'andalusisme), i on allà no interfereix amb la identitat nacional espanyola, sinó que tot el contrari, la reforça. De fet, el mateix succeeix a Galícia, on el màxim exponent d'aquest regionalisme gallec però fortament espanyolista, és el president Alberto Núñez Feijóo, qui se'l sent parlar molt més en gallec que no pas en català els seus companys de partit aquí a Catalunya, per posar un exemple.

I el tercer element característic d'aquesta campanya electoral, i de moltes altres, són els espots de campanya. Abans d'aprofundir en aquest tema, recordem que la legislació electoral espanyola prohibeix explícitament la contractació d'espais publicitaris ni a les ràdios ni a les tv públiques (incloses les municipals), ni a les privades. A canvi, cedeix gratuïtament uns espais publicitaris en funció del número de vots obtingut a les anteriors eleccions, en les tv i ràdios públiques (i només públiques), en els coneguts com "espais de propaganda electoral" (sovint precedit per una careta amb aquest títol que convida a tot menys a veure els espots). Aquesta norma és tant anacrònica com poc coneguda, i cada dia que passa té menys sentit en un món on el consum televisiu de mitjans públics cada cop és inferior (1), on cada cop hi ha més canals de televisió (2), i on els continguts cada cop més es consumeixen en streaming i xarxes socials i menys de forma clàssica o lineal (3). D'aquesta mordaça a la publicitat política només se'n salva la publicitat en les sales de cinema i, és clar, a les xarxes socials.

Fotograma del llarguíssim espot de Podemos a Andalusia.

Dic tot això perquè en un context on els espais públics gratuïts de propaganda electoral cada cop són menys vistos (encara que només sigui per la continua davallada d'audiència dels mitjans de comunicació públics i del propi consum lineal de ràdio i televisió), cal pensar-s'ho molt abans de gastar-se molts diners en la producció d'un espot polític (que difícilment baixarà dels 50.000€ - 100.000€ com a mínim), que després tindrà un recorregut limitat. De fet, aquest error l'ha comès Adelante Andalucía (la coalició entre Podemos i IU per a aquestes eleccions), amb un llarguíssim espot, de producció força cara, i que per format, ni s'ajusta bé a les característiques dels espais gratuïts (quanta més durada, menys passis podrà tenir, és clar), ni molt menys encara de la seva possible inserció en sales de cinema (qui vol, palometes amb la mà, esperar més de 3 minuts més encara per veure la pel·lícula per la qual acaba de pagar una entrada?, a més del cost astronòmic, és clar), i és nefast per a xarxes socials (on sí hi ha tot el camp obert per fer-hi publicitat), per bé que la coalició n'està fent publicitat via anuncis de Facebook des del compte de la coalició (i no de la candidata). De fet, és pitjor encara, perquè aquest espot (què és una adaptació d'una cançó andalusa) té una versió de 30 segons però no resulta gaire inintel·ligible, sent generosos.

Inés Arrimadas serà la protagonista de la campanya de Cs a Andalusia.

Un error similar ha comès Cs, per bé que el seu espot és d'una producció clarament low cost, i amb una durada inferior, no arribant al minut i mig, i que com Adelante Andalucía, n'està fent publicitat via Facebook, també des del compte del partit, i no del candidat.

El plantejament del PP andalús és just el contrari: un espot en forma de vídeo-missatge curt, amb un missatge clar i extraordinàriament barat. A més, de ben segur tindrà més versions al llarg de la campanya electoral, en la que és una bona estratègia pel que fa als mitjans tradicionals, i que està publicitant a xarxes, no des del compte del partit, sinó del candidat.

Fotograma d'un dels espots de Susana Díaz.

Finalment, el PSOE combina el millor de tots els plantejaments. Ja ha llençat fins a 4 espots de campanya, parlant sobre educació, salut, treball1 i treball2, on a més, tots ells estan circulant a xarxes socials via publicitat, tant des del compte del partit com de la pròpia candidata. Tots els espots són de 30 segons, amb una producció molt ben el·laborada però, sobretot, el seu plantejament temàtic permet que els missatges arribin sectorialment als diferents públics mitjançant, és clar, la publicitat a les xarxes socials.