dimecres, 26 d’abril de 2006

Tenim la pitjor llei electoral possible

Espanya, és el país de la Unió Europea, amb un major número de Partits Efectius d’Àmbit No Estatal (PANEs). Dit d’altra manera, cap altre país de la UE té en la seva cambra legislativa principal (en el nostre cas, el Congrés dels Diputats), més o el mateix número de partits que no es presenten en l’àmbit estatal. Molts, atribueixen aquest fet a la llei electoral, i alguns pretenen eliminar aquesta característica, independentment de la seva causa. Però el Congrés, reflexa d’una manera raonable, la pluralitat política de l’Estat, i la particularitat d’aquest es reflecteix en l’elevat número de partits regionalistes, però sobretot nacionalistes no estatals.
En aquests moments, s’estan fent els primers sondejos per a la reforma de la llei electoral, on de moment, no es veu un clar consens al respecte. La proposta, abanderada essencialment pel PSOE i a instàncies d’IU, sembla que pot proposar l’augment del número de diputats del Congrés fins als 400, per tal de compensar l’efecte majoritari de les circumscripcions provincials.
El nostre model electoral, es característic, ja que reuneix els inconvenients del majoritarisme i els inconvenients de la representació proporcional, però no té les avantatges de cap dels dos. Veiem perquè.
En primer lloc, és un sistema que té circumscripcions electorals (o districtes) relativament grans. Això fa que el ciutadà estigui lluny del/s seu/s representant/s i hi hagi una poca identificació amb la cambra (no hi ha la sensació de contacte o de preocupació del seu diputat/da pels aspectes del seu municipi). Però és que a més, degut al reduït número d’habitants de moltes províncies de l’Estat, i en conseqüència reduït número de diputats a escollir, combinat amb la immensitat del districte, genera clarament un efecte majoritari.
Contràriament al que molts pensen, la representació electoral, no només depèn de si el sistema és proporcional o first past the post (el primer que guanya s’ho emporta tot), sinó que també, i d’una manera molt especial diria jo, de la mida del districte electoral en qüestió.
La conjunció, fatídica, dels dos efectes (pocs diputats a repartir en un districte molt gran), fa que les característiques pròpies de la representació proporcional, es vegin difuminades, desapareixent en molts casos, especialment en les províncies urals-interiors que pateixen una forta emigració.
Una de les mostres de la polèmica, sovint fruit de l’ignorància, que genera la llei electoral, és que de la mateixa manera que hi ha qui opina que els partits nacionalistes s’haurien de suprimir de les Corts Generals,hi ha qui diu que l’actual llei electoral, i més encara un sistema electoral majoritari, afavoreix a la dreta.
En aquest sentit, la resposta és summament clara. Avui, tenim la pitjor llei possible, aquella qui combina els pitjors elements del majoritarisme i del proporcionalisme, però cap de les avantatges de les dues. La meva aposta per un model electoral majoritari i de districtes electorals reduïts, és ferma, tal i com ja he comentat en moltes altres ocasions. Però dir que aquest model només afavoriria a la dreta, significa que no s’entén realment com funciona un sistema electoral, no diguem ja la comparació de diferents sistemes.
Ara o més endavant, caldrà abordar el debat, i desfer també aquesta fal·làcia, i possiblement, prioritzar la proximitat al ciutadà i el servei públic, per sobre del imaginari, demagog i ignorant rebuig al majoritarisme com a sistema electoral. Que per cert, al igual que el proporcionalisme, no és en sí mateix, ni bo ni dolent, depèn com ja he dit, de la mida dels districtes electorals.
Publica un comentari a l'entrada