dimarts, 1 de maig del 2007

Elysée vs. Generalitat. El diferencial de la participació electoral

Les espectaculars xifres de participació electoral a les eleccions franceses han posat més de manifest encara, la desafecció política aquí a casa nostra. I en aquest sentit, voldria aportar 4 pinzellades que ens poden ajudar a explicar aquest diferencial.
Quatre explicacions no suficients i que de ben segur s'haurien de complementar amb altres causes a nivell sociològic, més que no pas a nivell político-institucional com jo em centraré.
1.- MOBILITZACIÓ DEL ELECTORAT PER PART DELS PARTITS. Aquestes eleccions presidencials franceses s'han caracteritzat per una intensa campanya per part dels 4 principals partits i candidats al Elysée. És destacable en aquest sentit la enorme capacitat mobilitzadora que han tingut els partits (UMP, PSF i FN) i dels candidats (en el cas de la UDF). Una capacitat de mobilització que s'explica (només en part) per la intensitat i la extensió de la pròpia campanya electoral, molt menys restringida que en la legislació espanyola. És a dir, quant més extenses i intenses són les campanyes electorals, més diners i més actes s'hi realitzen, es pot reflectir amb una major participació electoral. Precisament, el paradigma d'aquesta relació el trobem en el cas francès i el nord-americà. Ara bé, aquesta és en tot cas (insisteixo) una explicació limitada i dèbil. Una relació que s'accentua a més, amb la conjunció del 2n punt, que comento tot seguit.
2.- BIPARTIDISME I INCERTESA SOBRE EL GUANYADOR. A diferència del que hom pot arribar a creure, no està gens clara la relació entre "més partits polítics" i "major participació electoral" i en tot cas, no podem dir que allà on hi ha bipartidisme (com el cas francès, per bé que amb matisos) hi ha una menor participació electoral. Però el que és més important, i amb independència del sistema de partits, trobem una relació clara en el sentit que el nivell de participació electoral s’incrementa davant eleccions on hi ha incertesa respecte qui serà el guanyador. És a dir, la participació electoral s’incrementa a mesura que l’elector té la sensació d’una major utilitat del seu vot, en termes de capacitat d’influir sobre el resultat final.
3.- LEGITIMITAT I ACTITUD VERS LES INSTITUCIONS. Part de l’explicació sobre el nivell de legitimitat que té l’elector vers les institucions, és precisament la seva actitud respecte les mateixes. Dit d’una altra manera, una actitud pro-positiva vers una institució pública (com pugui ser en aquest cas, la Presidència de la República), comportarà una major probabilitat de participar-ne (en termes de vot) i això es traduirà en una major legitimitat cap a aquesta institució. Es tracta per tant, d’una explicació finalista de la legitimitat. I en aquest sentit és destacable la major legitimitat que per als electors francesos té la Presidència de la República respecte la legitimitat de la Generalitat entre els electors catalans. Aquest diferencial ens ajuda a entendre per tant, l’actitud i la identificació del elector respecte la institució a la que és cridat a votar i per tant, la seva motivació de participar-ne a través de les urnes.
4.- DIFERENCIAL ELECTORAL A CATALUNYA. Més enllà dels diferents sistemes polítics i institucionals, francès i català, i la multitud de factors que ens poden ajudar a comprendre aquesta diferència de participació electoral, hem de partir d’un defecte d’origen si volem comparar les eleccions a la Generalitat amb les eleccions presidencials franceses, error d’origen que no és cap altre que el diferencial de participació a Catalunya entre les eleccions autonòmiques i generals (article al respecte). Aquest factor, l’hem de tenir present sempre que vulguem fer comparacions amb les eleccions catalanes, per tal de tenir una bona comprensió sobre les similituds i diferències a analitzar.
Quatre factors que ni són suficients per sí mateixos ni (possiblement) necessaris alhora de tenir una correcta comprensió del perquè dels diferencials de participació entre ambdós comicis. Però espero, que ens ajudin a comprendre algunes de les particularitats del nostre sistema polític que dificulten d’entrada, assolir nivells elevats de participació electoral, com la que acabem de conèixer en el cas francès.