La democratització i la globalització del turisme: com afecta això a les destinacions i a la promoció turística online? L'exemple de Lloret (i II)

Imatge de la nova campanya de promoció turística de Lloret.

En l'anterior post d'aquesta sèrie, descrivia com la globalització de la mobilitat i de la digitalització ha tingut un impacte molt més fort del que sovint creiem en l'àmbit del turisme, ja que en un món on ja no hi ha barreres de cap tipus per moure's (especialment ni d'informació, ni de renta ni de mitjà de transport), el turisme ha deixat de ser una indústria basada en la mobilitat (anar a un o a altre lloc pel pur plaer de moure's) per convertir-se en una indústria basada en les experiències.

Aquest canvi de paradigma afecta a totes les destinacions turístiques, incloses (i jo diria, més encara) les destinacions que utilitzen com a vector d'atracció turística els recursos naturals clàssics sol i platja. Aquí s'adjunta l'espot promocional de la darrera campanya de promoció turística de Lloret de Mar, engegada al maig d'aquest any i adreçada als principals mercats turístics de la destinació gironina i en un format essencialment online.

Aquest espot mostra a la perfecció aquesta mutació del sector que anunciàvem: un carrusel de persones gaudint de diferents experiències de l'oferta turística de la ciutat: sol i platja sí, però sobretot diversió, esport, cultura, oci, festa, família, parella, amics, gastronomia, i un llarg etcètera. Fixeu-vos com l'important aquí no és l'ON, sinó el QUÈ.

Un cop arribats aquí però, com reproduir a la promoció turística online aquesta estratègia? Es tracta, en definitiva de seguir la mateixa línia: promoure l'atracció de visitants mitjançant la promoció d'experiències (això és peculiarment important en els continguts de vídeo i foto) que es poden viure en la nostra destinació turística. Haurem de vertir doncs a les xarxes socials (especialment a Instagram, Facebook i Youtube, per aquest ordre) continguts que s'allunyin de l'ON i ens submergeixin en el QUÈ. Allunyant-nos dels clàssics continguts de paisatges i elements "hard", i substituint-los per situacions que podem oferir al visitant (1) però que al mateix temps siguin plausibles (2) és clar, per no generar dinàmiques de falses expectatives, amb conseqüències letals en un món on tothom té una altaveu a la mà en forma de telèfon mòbil a la seva butxaca.

Aquesta oferta d'experiències però, requerirà d'una gran sinèrgia entre tots els agents econòmics, culturals i cívics de la destinació turística, ja que sovint no seran vivències liderades per les administracions que hi ha darrera d'un punt turístic, sinó que en la majoria dels casos estarem davant d'iniciatives del sector econòmic, cultural o cívic local, fet que converteix el turisme, encara més, com una palanca de creació d'oportunitats, llocs de treball i riquesa per a la nostra destinació.

Més encara, la conversió del sector turístic des de l'atracció pels recursos naturals (sol i platja, posem per cas) a la cerca d'experiències, fa que els potencials beneficis d'aquesta indústria es reparteixin entre molts més agents i de manera molt més diversificada i equitativa que no pas en una concepció del turisme com a només "destí".

La experiencialització del sector fa que des de grups de teatre amateur, fins a nous emprenedors, passant per comerciants, o entitats socials, puguin generar també les seves pròpies experiències per als visitants i així, la nostra tasca haurà de ser d'ordenar-les i posar-les en una àmplia carta de promoció de la pròpia destinació turística.