Si estàs al govern, no cal fer campanya? L'exemple d'ERC

"Si estàs al govern, no cal fer campanya electoral com a partit. Això ho fas governant". Aquesta desafortunada frase és una de les falses creences més exteses en el nostre ecosistema polític. Una creença que s'ha estès com un equivocat mantra entre moltes administracions i líders polítics. Afortundament però, el món de les xarxes socials i de la vida connectada està trencant amb estúpids mites com aquests.

Fa temps vaig destinar 2 articles a combatre aquest equivocadíssim mantra (I i II), i avui aquí vull anar més enllà, posant com a exemple pràctic l'estratègia de comunicació d'Esquerra Republicana de Catalunya arran del govern de coalició entre Junts per Catalunya i ERC, tot això des de la perspectiva de la comunicació digital.

Portada de la pàgina web d'ERC

Els republicans han incorporat des de l'inici la difusió de l'acció de les seves conselleries a la Generalitat a les seves plataformes de difusió. És així com la seva pàgina web, xarxes socials, missatgeria instantània, etc., estan farcides dels missatges més destacats dels republicans al govern, en una estratègia paral·lela (i coordinada) amb allò que fan els responsables de comunicació (DirComs) dels 7 consellers d'ERC a l'executiu català.

Publicitat al Facebook d'ERC

Però no només plasmen en els seus canals les accions més destacades dels seus representants (acció que sembla elemental, però que sorprenentment no tots els partits fan), sinó que també fan publicitat (amb recursos del partit) de les accions més destacades dels seus consellers. Però per què ho fan? Per què es gasten diners del partit per publicitar accions dels seus governants, quan de fet, ja tenen estructures pròpies de comunicació a les respectives conselleries? Per què els partits amb membres al govern han de comunicar (1) i publicitar (2) accions dels seus dirigents al govern, quan l'executiu té molts més recursos en comunicació i sobretot, en publicitat? No seria més llògic que el partit es centrés només en els temes propis en la seva estratègia de comunicació i publicitat? I en definitiva, per què cal fer campanya, si ja es governa? Responguem a tot plegat:

En primer lloc, cal tenir en compte que la comunicació (més que la publicitat) de tot partit polític té una vessant de comunicació interna molt destacable. És a dir, quan es farceixen les pàgines web i xarxes socials d'un partit, aquests continguts seran vistos essencialment pels seus associats i simpatitzants, i per tant, caldrà adaptar el missatge per a aquesta comunicació interna. Això és especialment important, perquè d'aquesta manera, quan comuniquem les accions del govern als canals del nostre partit, estem comunicant als nostres votants més fidels perquè val la pena formar part d'aquell partit, invertir-hi recursos (econòmics però sobretot de temps i esforç), i fomentar-ne el sentiment d'orgull i pertinença. Per tant, aquesta estratègia té un primer element de comunicació interna amb els nostres simpatitzants, canal al qual no s'hi arribarà tant bé mitjançant les eines de comunicació del govern (1).

La derivada d'això és òbvia: cuidant bé la comunicació interna amb el nostre públic més fidel, no només el farem sentir amb un major orgull de pertinença, sinó que potenciarem el boca-orella amb els seus respectius entorns, i si ens fixem en el món 2.0, podrem convertir els nostres militants i simpatitzants en ciber-activistes respecte, en aquest cas, les accions del "nostre" govern. Amb aquesta estratègia doncs, estem potenciant que el nostre públic més fidel comparteixi molt més el contingut i amb això, ens ajudi a fer campanya, encara que els continguts siguin de govern (2).

Finalment, no hem d'oblidar que l'objectiu clau de tot partit polític és el de poder aplicar (governar) les seves respectives idees i, en conseqüència, no té cap sentit que tant bon punt s'arriba al govern es deixi de comunicar i publicitar les seves idees, ara ja sí aplicades, sinó que tot el contrari, caldrà utilitzar les mesures aprovades pel govern com a tractor de la credibilitat, la solvència i la capacitat de transformar la realitat que té la nostra força política (3).