Candidat/a a l'oposició a un Ajuntament. Com escollir els temes sobre els quals fer campanya? Com trobar l'equilibri entre crítica i proposta?

Com prioritzar els temes és el dubte més habitual de tot candidat/a.

Segurament el dubte més recurrent a l'hora de determinar una estratègia electoral per a un candidat municipal a la oposició, és el de determinar el to (o el què és el mateix, l'equilibri entre la crítica i el discurs propositiu. Entre la denúncia i l'alternativa) i els temes sobre els quals centrar l'acció política en els mesos previs a les eleccions i en definitiva, a la campanya electoral. Aquest és el gran maldecap dels candidats, i no te una resposta única, però aquí intentarem donar alguns patrons o guies útils per poder trobar la millor fórmula per a cada municipi.

El primer que hem de tenir en compte aquí és: per a què serveix una campanya electoral?, si el nostre projecte polític és de caràcter ideològic o catch-all, i les dues fases en les que podem classificar tota campanya electoral (o el què és el mateix, com a mesura que s'apropa el dia de les eleccions cada cop ens costarà més convèncer als potencials votants i, llavors haurem de prioritzar l'estratègia de mobilització enlloc de la de persuassió. Ho explico, entre altres, aquí.)

Un cop fetes aquestes prèvies entrem en matèria: el primer dubte que sorgeix a tot candidat a la oposició (especialment si és el primer cop que s'enfronta amb les urnes) és el del to del seu missatge i la campanya. És a dir, en quin ha de ser el mix entre la crítica i la proposta, entre la denúncia i l'acció positiva?. Més encara... per a què serveixen realment els missatges crítics amb, aquest cas, el govern municipal? Quins hauran de ser els receptors dels nostres missatges en negatiu? Fonamentalment aquests missatges serveixen per a 3 factors: donar visibilitat al nostre candidat/a (1), per desmobilitzar als votants del nostre rivall, en aquest cas del partit del govern (2), i per contribuir a crear un relat de crisi (3). Aquest detall és especialment important que no passi per alt: els missatges crítics seran especialment útils als barris i sectors dominats sobretot pel nostre rival polític (que està al govern).

En altres paraules, la ciutadania que participa (i més encara els votants que només acudeixen a les urnes en determinades circumstàncies) en les eleccions municipals però que no està fortament polititzada, necessita creure que la seva acció (dedicar uns minuts a votar a un o a altre candidat), és una acció de moda, és a dir, sentir que la majoria del seu entorn fa el mateix, i que no va contra corrent. I en aquest sentit, els missatges crítics plantejats de manera estratègica serveixen per socavar la moral o el valor de moda del vot cap a l'equip de govern. És el que també s'anomena efecte wandagon.

Tot candidat haurà de definir una estratègia que tingui 3 objectius: la notorietat (1) la credibilitat (2) i la construcció del relat o missatge polític (3), tal i com explico en aquesta sèrie d'articles: I i II. Seguint aquest mateix full de ruta, si bé la crítica ens pot servir per a l'objectiu de notorietat, la credibilitat i la construcció del missatge polític hauran de beure, fonamentalment, de les propostes i prioritats que definim en la nostra acció política.

Però... com triem sobre quins temes fem campanya? Quants temes triem, i per què els triem? Aquí hem de tenir en compte 2 elements: pel que fa al número, mai mai haurem de prioritzar més de 4 temes (i si poden ser 3 millor, ja que és el número ideal per qüestions de mnemotècnica), i escollir-los mitjançant alguna de les principals estratègies de temes que existeixen, com ara la triangulació,. Finalment, en el moment d'escollir els temes prioritaris de la nostra campanya caldrà tenir en compte la percepció del repartiment competencial que fan els electors. O el què és el mateix, sobre no tots els temes els votants n'atribueixen la gestió a l'Ajuntament (un bon exemple d'això és Salut i Ensenyament) i, en conseqüència, això condicionarà la decantació dels temes que escollim per centrar la nostra acció política i la campanya electoral.

Finalment, i pel que fa al mix entre crítica i proposta haurem de seguir una estratègia on si bé a més distància temporal de les eleccions prevaldrà la crítica, a mesura que s'apropi la jornada electoral caldrà trobar un equilibri entre tots dos ingredients, degut a que ja haurem aconseguir cert grau de notorietat amb la crítica, però també perquè les propostes ens hauran de servir per seduir a nous sectors de població o barris, i guanyar així en credibilitat com a candidat/a.

Si tenim en compte aquests elements a mode de guia, i analitzem bé el mercat socio-polític en el qual ens movem, de ben segur que encertarem a l'hora d'escollir el to i el contingut de la nostra campanya.